dilluns, 11 de novembre de 2013

LA TRESCA I LA VERDESCA



Aquest cap de setmana hem estat a Sant Julià. A la matinada m'he desvetllat i escoltava els sorolls externs, tan diferents i en aquella hora- quarts de sis- gairebé inexistents. Recordava quan el que allí em despertava era el soroll de la sirena de "La blava", la fàbrica de Roda de Ter, cridant a la feina els treballadors. A Sant Julià eren moltes les dones que al seu reclam, agafaven la carmanyola i el farcellet i sense perdre el pas, trincu, trincu, marxaven a treballar i no tornaven fins la tarda. Jo, des del llit les sentia parlar i riure al passar per davant de casa. Qui sap si en aquells moments també a Roda de Ter, un noiet anava cap a la fàbrica on

Confiava els meus secrets 
a la insensible cridòria de les màquines;
i no s'horroritzava ningú
perquè els meus passos no coneixien ressò.

Avui fa deu anys que va morir aquell noiet, en Miquel Martí i Pol i els seus versos s'escapen pels vidres trencats de La blava , tancada definitivament el 1999