A sobre, el tio és interessant, no trobeu?
Llegeixo avui una entrevista amb Mark Z. Danielewski, escriptor novaiorquès que acaba de publicar la seva primera novel·la, la qual ha estat comparada pels crítics amb l'Ulises de Joyce , Moby Dick , Borges i d'altres. Es tracta, es veu, d'un escrit de més de set-centes pàgines en les quals hi ha notes de la compra, bitllets de transport, text, cal·ligrames tipografies diverses etc. Una cosa com la que jo sempre he somniat. Quan escrivim, de fet, molta part resulta que la dediquem a explicar i descriure aquests tipus de coses i que, naturalment, resulta o bé farragós o molt difícil de fer i d'interpretar. Potser sí que la millor manera de descriure és mostrar realment allò que volem fer evident. I encara aniria més lluny. Imagineu que en una novel·la- o el que sigui- poguéssim afegir-hi sons, imatges en moviment, el cinema... Potser és un somni però això sí que sería com la mateixa vida o el mapamundi a escala natural de Borges. El paper de l'escriptor llavors quedaria com aquell que tria, el que ens fa veure el que ell creu important pel seu discurs. Oh que difícil però què apassionant, no creieu? El que més ràbia em fa és la sensació que ja no hi soc a temps perquè em caldria molt de temps per aprendre a fer-ho bé. En fi, una certa frustració deu ser companya de viatge inevitable de fer-se vell. M'hauré d'acontentar llegint la novel·la d'un que ha trigat deu anys en escriure-la i, com ell mateix confessa, es lleva a les 5'30, va al gimnàs, alimenta els seus gats i després escriu tot el dia, no menys de deu hores. Potser com que no vaig al gimnàs ni penso tenir gats...
Una mica el teatre d'avui, segons quines obres també incorpora música, cinema, veu en off, llums estranyes i altres modernitats, però en un llibre encara no és possible, potser algun dia com passa amb els contes infantils que es poden obrir i mostrar animalons o objectes, si podrà incorporar el que somnies.
ResponElimina