dijous, 7 de novembre de 2013

L'arpa i les seves vibracions, 308

                              Aiguamolls de la Moixina


Dins la retina encara conservo viva la bellesa serena dels aiguamolls de la Moixina, que vaig veure i trepitjar aquest cap de setmana. Era la primera vegada que visitava aquesta zona, no la dels volcans ja coneguda i tot que en sabia la història i havia llegit llibres i vist pintures, la realitat d'un dia de novembre amb sol, caloreta i cel blau, va complir totes les meves espectatives amb escreix.
Res que no sapigueu, és un paratge declarat reserva natural d' interès geobotànic. Paisatge de vegetació humida, amb roure pènol, pollancres i salzes rodejats de fonts, que conviu amb gran varietat d'espècies animals .En aquest paratge hi habita un centre de reproducció de cranc de riu autòcton.
Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa sempre humida degut a la poca profunditat del nivell de les aigües freàtiques. Reducte d'un antic llac que omplia la plana olotina i que es va assecar per l'efluvi de la lava del volcà Croscat. Des del segle XIX, ha estat el model indiscutible dels pintors de l'Escola de Paisatgisme d'Olot. Les fotos que poso queden poc lluminoses comparades amb la realitat.



En aquest indret hi ha dues de les fonts més famoses d’Olot: la font de la Moixina i la font de la Deu.
Per completar la sortida, dinar al Restaurant de la Moixina, patates d'Olot i carn amb volets, bon vi i postre de la terra elaborat amb castanyes i carbassa.
Font de la Moixina, actualment un xic descuidada i bruta.

Hi ha un escrit de Joan Santamaria que diu: “Jo no he vist al món una meravella de terra tan perfecta, una beutat tan sadolla de repòs, un dibuix tan clar i tan simple, un pa de verds tan purs i diversos i un riure tan celest com el que fa aquesta ratxosa, graonada de camps i sembradures, de pollancredes i coromines, de reguerons i camins que s’esbandien enllà d’enllà de la ratlla grisa del Fluvià


                               Ermita de la Salut, sens dubte l'espai més pintat de tots els temps.

3 comentaris:

marisa ha dit...

Una bona sortida.

Olga Xirinacs ha dit...

El verd en calma,
el verd encalma.

Maria Dolors Giral ha dit...

Segur que va ser un bon cap de setmana, es nota a la llegua. Amb pau i meravella.