Aiguamolls
de la Moixina
Dins
la retina encara conservo viva la bellesa serena dels aiguamolls de la Moixina,
que vaig veure i trepitjar aquest cap de setmana. Era la primera vegada que
visitava aquesta zona, no la dels volcans ja coneguda i tot que en sabia la
història i havia llegit llibres i vist pintures, la realitat d'un dia de
novembre amb sol, caloreta i cel blau, va complir totes les meves espectatives
amb escreix.
Res
que no sapigueu, és un paratge declarat reserva natural d' interès geobotànic.
Paisatge de vegetació humida, amb roure pènol, pollancres i salzes rodejats de
fonts, que conviu amb gran varietat d'espècies animals .En aquest paratge hi
habita un centre de reproducció de cranc de riu autòcton.
Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa sempre humida degut a la
poca profunditat del nivell de les aigües freàtiques. Reducte d'un antic llac
que omplia la plana olotina i que es va assecar per l'efluvi de la lava del
volcà Croscat. Des del segle XIX, ha estat el model indiscutible dels pintors
de l'Escola de Paisatgisme d'Olot. Les fotos que poso queden poc lluminoses comparades amb la realitat.
Per
completar la sortida, dinar al Restaurant de la Moixina, patates d'Olot i carn
amb volets, bon vi i postre de la terra elaborat amb castanyes i carbassa.
Font de la Moixina, actualment un xic descuidada i bruta.
Hi ha un escrit de Joan Santamaria que diu: “Jo no he vist al món una meravella de terra tan perfecta, una beutat tan sadolla de repòs, un dibuix tan clar i tan simple, un pa de verds tan purs i diversos i un riure tan celest com el que fa aquesta ratxosa, graonada de camps i sembradures, de pollancredes i coromines, de reguerons i camins que s’esbandien enllà d’enllà de la ratlla grisa del Fluvià
Una bona sortida.
ResponEliminaEl verd en calma,
ResponEliminael verd encalma.
Segur que va ser un bon cap de setmana, es nota a la llegua. Amb pau i meravella.
ResponElimina