Són uns ulls d'aquells que barrinen però al mateix temps, uns ulls de nena, de persona que sap mirar i veure, ulls compassius, de saber-se posar en el lloc del mirat, de transmetre emocions. Una mirada neta. I les mans? segur que han feinejat, no cal més que veure-les; i tenen, a més a més el gest d'agafar ja imprès: una cullera, un drap per netejar, una ploma per escriure. Un aspecte de mestressa de casa sense prejudicis i sense escarafalls, de saber fer el que cal fer en cada moment i acostumada a fer-ho, l'aspecte de qui coneix el seu camí i sap on va. Doris Lessing, una amiga de la que ja només tenim les seves paraules i el record del seu gest. Una amiga que ahir va tancar aquests ulls per sempre però que per sempre podrem trobar en els seus llibres.