Dijous, superat l’ensurt del lladregot i, amb els documents robats
parcialment tornats a demanar, decideixo pujar a Montserrat. Dia clar i calorós
, sense boira baixa que destorbi, autocars amb turistes però en general molt poca gent, xamba o crisi ? aparcament a dalt fàcil i puc
triar un recó amb ombra. Abans breu
parada al monestir de les monges benedictines (foto de dalt) per compra una ceràmica.
És un lloc únic per trobar pau i
silenci, per perdre-s’hi uns dies en la seva hostatgeria ,en moments puntuals
de gran cansament i/o aclaparament. Ara amb la Teresa Forcades que
viu aquí, el monestir és un xic més conegut arreu de Catalunya.. Per cert que
corre per Internet un text d’ella en que recomana ser molt crítics i ètics amb
les decisions polítiques , i no pagar si no són justos alguns tributs, ja us
l’enviaré per mail.
Dinar reposat , visita a la Moreneta i cames amunt pel camí de Sant Miquel,
on un ventet suau ens acompanya, som quatre i fem petar la xerrada tot
caminant. Tornada a casa amb energia renovada.
M.Teresa, acabo de llegir l'apunt sobre el robatori! Quin ensurt que t'entrin a la nit! Fa anys ens varen entrar a nosaltres però no erem a casa i van aprofitar que encara hi havien pisos buïts. Des de llavors que vivim enreixats per tot arreu. L'ensurt ens va durar dies. M'alegro que hagis sortit indemne, que és el que compta, però la feinada d'anular documents és una "gaita". Ja ets la segona persona propera que li ha passat. Bé, ja ens ho explicaras amb detall. Una abraçada
ResponEliminaNo és fàcil fer-te defallir, oi?
ResponElimina