Després de passar la nit a Barcelona amb un lloro que de tant en tant m'acompanya, i em fa escriure a les sis del matí, m'he dedicat a fer uns encàrrecs, pagar la Renda i tornar a Saifores. No tot ha estat idíl·lic, massa coses pendents encara, la rentadora que ha cantat l'adéu a la vida i li he hagut de procurar una substituta i una calor empestosa. No entenc aquests que us agrada l'estiu per la caloreta... Què caloreta ni que niño muerto: calor empestosa. A la tarda per acabar-ho d'adobar m'he llençat a fer unes fundes pels balancins que han resultat filles de la famosa camisa d'onze vares. He vençut però m'ha fet molta calor. Els nens, no cal dir-ho estaven com el temps. Ara ja han marxat a dormir tots, petits i grans i és negra nit. Fora del redol de la taula només veig una cuca de llum i sento el rugit dels camions a l'autopista. Sort que els mosquits no em piquen. Encara no tinc la serenor que l'Odisea em demana. Tinc novel·la negra (la V de la Kinsey Milhone) i potser em faré ujn banyet a la piscina abans d'anar-me'n al llit; a les fosques i veient els estels. Sempre he dit que m'agradaria anar al Monasterio de Piedra, jo sola, a avorrir-me uns dies. Només m'enduria llibres. Res més. Potser faria una excepció amb una llibreta i un retolador. Ai si arribo a vendre la casa de Santjulià...Espero que no sigui veritat la dita : hi ha una cosa pijor que els teus desitjos no es compleixin i és que es compleixin.