Avui fa dos anys estava a Berga, convidada a la festa de La Patum. Si s'ha viscut des de dins, no es pot oblidar mai, la música és engrescadora i t'empeny a saltar i ballar, amb el ball del foc ja és un paroxisme el que vius. Si mireu la foto sóc un petit puntet negre. Enguany tristona ho segueixo des de casa,pels els mitjans de comunicació que cada dia ens mostren una mini crònica, la millor la de 8TV.
divendres, 8 de juny del 2012
l'arpa i les seves vibracions, 195
Avui fa dos anys estava a Berga, convidada a la festa de La Patum. Si s'ha viscut des de dins, no es pot oblidar mai, la música és engrescadora i t'empeny a saltar i ballar, amb el ball del foc ja és un paroxisme el que vius. Si mireu la foto sóc un petit puntet negre. Enguany tristona ho segueixo des de casa,pels els mitjans de comunicació que cada dia ens mostren una mini crònica, la millor la de 8TV.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Jo també hi vaig ser un any i tot i que ja en fa molts ho recordo com una de les més gratificants expeiències de la meva vida. Jo llavors no podia saltar (jo estava embarassada i l'Àfrica va néixer el 14 de juliol) però va ser fantàstic. Ho varem veure des del balcó de l'Ajuntament!
ResponEliminajo, que no he estat a Berga per la Patum, conec la plaça i em va sorprendre moltíssim les dimensions. Sembla impossible que hi càpiga tanta gent!
ResponElimina