LA TRESCA I LA VERDESCA

Estic pensant seriosament en jubilar-me de jubilada. Amb aquest "quentu" del temps que figura que per art de màgia tenim els jubilats, he aconseguit anar de cul tot el dia i angoixada per tot el que he d'anar fent de mig costat o deixant pel camí. Només m'ha faltat la casa de Sant Julià. Abans els caps de setmana recarregava piles però ara, en comptes de descansar, estic de bastaix i el sol ni el veig. Aquest dissabte van pujar els meus amics de la colla i com que sí que vaig aturar motors, després i sobretot el dia següent vaig acabar que em feien mal fins i tot les ungles. Quan estigui tot acabat em passaré una setmana sense fer RES, però RES, ni cuinar, RES, fent vida de gos. Crec que ja no falta gaire, però no sé perquè altres cops ho he pensat i  un cop allí només de girar el cap ja veig coses en les que ficar-hi mà i tot el dia fent llistes per deixar pistes d'intervenció possible i de coses que he de comprar, que quan sóc a Barcelona aprofito per trobar el que ens cal i allí és més complicat. Encara no tinc clar on trobar les coses i a Vic, dissabtes és mercat i tot està focalitzat allí, els aparcaments són plens, etc. Amb dir que no sé ni on hi ha un tot a cent!

Mentre escric això em sembla que he vist la llum: els jubilats, davant les obres, només miren, no intervenen. Ahhhhh potser és aquest el secret. Hauré de provar-ho però no sé si me'n sabré estar.