Genial fi de curs. Analitzem un text sumeri escrit en torn al 2.000 a de JC en el qual comprovem no solament que ja llavors els comportaments humans eren semblants als actuals (el text parla de les relacions mestre-alumne i el comportament "pilota" per aconseguir unes bones notes), sinó que és possible analitzar la manera com està escrit, exactament tal com ho fem amb un text actual. Aquest, acaba que sembla un conte de Borges. I un altre text de Samuel Becket, desfent el llenguatge, variant l'ordre de les paraules; un retorn al caos per poder abandonar-lo i a partir d'alli començar de nou. És un toc d'esperança , per estar segurs que , encara que a vegades ens sembli que és impossible escriure res de nou, sí que ho és, i aquest és el repte, fer-ho d'una manera diferent. I després, què millor?, anem a sopar amb la companyia del nostre estimat profe i la Bàrbara que tantes ganes teniem de conèixer d'a prop. Una nit encantadora i una última classe trampolí a no oblidar.
Jo no he intentat publicar res però surt com si ho hagués fet.
ResponEliminaSubscric plenament el teu comentari sobre la classe final de curs.
La Bàrbara em va semblar encisadora.
Classe de cloenda rodona, ens queda un bon gust del que ens ensenya el Borja i sopar d'amics, que més volen a l'acabar un cicle d'escriptura?
ResponElimina