Al barri hi ha de tot
Sí, però no tant i ara que em passo els dies buscant coses rares o especials per S.J., les meves recerques em duen a exploracions complementàries a les trescades. Tan aviat són Els Encants, com la Barcelona més vella. Avui li ha tocat al Poble Sec, llenca de ciutat compresa entre El paral·lel i Montjuïc que no va ser compresa al Pla Cerdà però que de fet va ser el primer Eixample de la ciutat . Les muralles van ser enderrocades el 1854 i el Pla de l'Eixample no es va començar a fer fins el seixanta i escaig per les reticències dels propietaris que no ho acabaven de veure clar.
Els terrenys situats a la banda més propera al mar de la falda de la muntanya de Montjuïc no quedaven inclosos en el pla de l'Eixample ni estaven, per tant, subjectes a limitacions urbanístiques. Els propietaris van començar a a parcel·lar-los segons les seves conveniències, a partir de 1858, i a edificar senzilles cases per obrers. Van néixer així els barris de la França Xica, Santa Madrona i les Hortes de Sant Bertran, després agrupats sota el nom genèric de Poble-sec.
Com sempre que fas l'esforç de mirar, el carrer et depara sorpreses. El barri està ple de cases modernistes (del tipus senzill) i també dels anys vint i trenta, noucentistes i les actuals que en la majoria de casos s'han fet enderrocant les que hi havia. Naturalment no tenen cap gràcia. Això i l'horror del fils elèctrics i telefònics, constitueixen un veritable atemptat a la urbanística més elemental. Però en canvi s'han arreglat molts espais mig salvatges i han aparegut petites places o racons enjardinats. S'hi veu un notable esforç per a millorar però també es descobreixen racons encara verges que guarden una gràcia fin de siècle (del penúltim) força atractiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada