LA TRESCA I LA VERDESCA EN STAND BY

Estic amb vosaltres mentre els nens es banyen amb gran brogit i esquitxades. Segueix aquella calor i les seves conseqüències, i entre jo i la gossa Laica no hi ha altra diferència sinó que ella va anar a l'espai i jo que més voldria. La calavera de pedra em mira, sembla, amb commiseració. Potser m'hauré de posar a escriure una d'extraterrestres. Oh companys meus com us entenc: mi casa, mi casa que vol dir no tant la casa sinó la meva vida veritable, no la que porto si us plau per força.

Tinc una manguera al costat de l'entrada a la piscina, que raja una goteta gairebé constant; els ocells ho han aprés i hi van a beure. S'enfilen a la reixa i obren el bec. Qui pogués fer com ells, obrir el bec i que allò que desitgem anés rajant a sobre nostre. Per suposat no seria aigua el que voldria o sí, l'aigua meravellosa de la inspiració, encara que fos de gota en gota. Finalment us puc enviar les fotos de l'altra dia per veure-les, però no sé perquè no les puc enviar per correu. Otro dia será hermanas

Vaig a estendre la troba i a preparar el berenar. Allò que us deia...