No vull pas descobrir-vos la mort de l'Emili Teixidor, ni tampoc la seva vida i obres, fàcilment consultable. Però sí que vull deixar constància de la meva admiració per ell com a crític. Ja fa anys, feia una secció de crítica de llibres a Catalunya Ràdio que jo, que encara treballava, escoltava fidelment al cotxe. Era la cosa més engrescadora que mai no he sentit.. Com a escriptor va ser autor d'obres molt ben travades i ben escrites, no en va coneixia perfectament la cuina del llenguatge i l'escriptura, però com a crític era una meravella. No tan sols les reves ressenyes eren implacables i encertades sinó que em convencia que ja no podia viure sense aquells llibres si m'eren desconeguts o frisava per tornar a casa i repassar-los de nou. També es parla molt de la seva faceta d'escriptor per a joves i nens. Us imagineu tenir-lo com a mestre? Quan jo anava a la Universitat, un dia en Ricard Salvat ens el va dur a classe; recordo una sessió memorable, d'enorme amenitat, lucidesa i sapiència . Tots vam tenir la impressió d'haver compartit un matí amb Homer , Sòfocles i altres dels més grans. Segur que cap de nosaltres no ha oblidat l'entusiasta sensació de la seva vitalitat i interès.. Trobarem a faltar la seva mirada, aquells ullets irònics que traspassaven i descobrien com pot ser d'engrescador escriure , llegir i viure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada