Ahir vaig anar de casament. Amb pamela i tot, com si fos la Camila Parker, de color taronja i amb una flor al davant. Va ser molt exemplar perquè hi era tot, tot, tot. Tots els problemes, les reticències, els parents, els regals, les flors, el lloc, els nuvis... Una mica pujat de grau i de to (em vaig haver de treure l'audífon perquè no em rebentés el timpà) i irreal perquè en cap moment no es va parlar de la crisi ni del rescat ni de retallades; allí tot era a l'engròs però divertit. Com sempre en totes les actuacions de La Cubana. Un exercici de neteja de cabòries.
Es diu que es retiren, seria una pena, almenys a la seva manera et fan riure i et diverteixen una estona, i ara mateix no tenim cap diversió relaxada.
ResponEliminaDoncs aprofita que s'acaba. Al programa s'entreveu que sí que volen acabar aquesta etapa. ës comprèn que estiguin cansats.
Elimina