Això del bloc ve a ser una mena de prefiguració de la comunió dels sants, no trobeu? D'un bloc en surt un altre, comentem, llegim, ens anem infiltrant subtilment gràcies a les afinitats endevinades i ens enriquim entre tots. M'agrada molt haver-vos conegut, bloguers , bloquers , blogaires o blocaires que tant és. De debò que m'agrada aquesta xarxa de fils de tots colors que es nua i teixeix confegint una tela rica i consistent. El nostre teler és l'aire i el fil les paraules. Els colors els nostres sentiments que tan bé endevinem els uns dels altres.
Ho has dit tan bé això, així ho sento jo també, és un fil subtil que va teixint una bonica tela, plena de matisos i textures, riquíssima.
ResponEliminaN'estic encantada de fer lliscar la llençadora de tant en tant.
Hi ha teixits que es fan i es desfan, com el de Penèlope, que no sé si el va enllestir; des del punt de vista escriptor i cineasta, la vida és una trama: trama i ordit. Les Meduses teixien, i teixeix la Balenguera, que és l'encarregada dels acabats.
ResponEliminaPreciós, el teixit que exposes. Encès com els vermells de juny.
Quan la paraula és veritat i poesia a la vegada, és doblement bonica, el teu escrit d'avui, té les dues coses.
ResponElimina