dimarts, 2 de novembre del 2010

DON JUAN TENORIO

Donat que avui és el dia de Difunts, insisteixo en el tema. Ahir al vespre, la Malole i jo varem assistir a la lectura dramatitzada de DON JUAN TENORIO al teatre Romea (ple de gom a gom). No va ser d'una gran qualitat artística però ens va permetre adonar-nos de varies coses.
1.- La nostra confirmació que a una edat molt primerenca les dues ens haviem llegit el Tenorio de cap a peus, ja que recordàvem moltíssims fragments.
2.- La constatació que molta de la gent que hi era no el coneixia. Un exemple: quan l'hostaler els hi ofereix vi i parla de Jerez, Borgonya o Montilla, les riotes van ser generals. No coneixien l'obra però tampoc les classes de vi. Però de política anem servits.
3.- La vestimenta. Ja sabíem que era una lectura, no pas una representació però amb vestits d'època hauria quedat molt més lluït. L'única que anava més o menys adequada era Brígida (Lloll Bertran) que duia un vestit negre amb màniga llarga i fins els peus; amb el seu cabell tallat a lo garçon, això si. Però que Don Juan i Don Luis que es figura que arriben a l'Hosteria amb antifaç anessin amb ulleres de sol quedava un xic "xungo".
4.- La influència dels actors televisius en l'auge de l'afició al teatre. Benvingut sigui! La direcció era de Carles Canut, l'ajudant de direcció Antonio Calvo. I el repartiment aquest: Don Juan Tenorio (Pere Arquillué, ens va agradar), Don Luis Mejía (Manolo García, fluix), D. Gonzalo de Ulloa (Pep Cruz, dicció no gaire clara), Don Diego Tenorio (Jaume Pla, regular), Doña Inés de Ulloa (Anna Ycobalzeta, molt bona), Doña Ana de Pantoja (Victòria Pagés, veu un pèl impostada), Cristófano Buttarelli (Carles Canut, solvent), Marcos Ciutti (Javier Gamazo, força bé), Brígida (Lloll Bertran, el paper li esqueia a mida).....i la resta més o menys correcte.
5.- La satisfacció de veure que els catalans podem parlar altres llengües sense problemes. Ja ens hauria agradat veure representar, per exemple Terra Baixa, en català i per actors "espanyols". És que com diu una amiga meva: "Somos los más mejor".

I quan ja he escrit tot això, he entrat, seguint el consell d'en Rafael al YouTube i he vist el fragment de la conversa entre Don Juan (Francisco Rabal) y Don Luis (Fernando Guillén).
AIXÒ ÉS EL TEATRE !!!



MALOLE I MARISA


1 comentari:

  1. ¡¡SÍ SEÑOR!! ES QUE DE PACO RABAL SOLO HAY UNO PERO OH LASTIMA, SE NOS FUE, Y EN CUANTO A GUILLÉN PUES AHORA HACE LO QUE PUEDE. R.

    ResponElimina