dimarts, 23 de novembre de 2010

Tresca i verdesca

Wadi Rom

I que és de la vida de... en sabeu alguna cosa? El nostre ínclit cineasta fa dies que ni en blanc i negre ni en tecnicolor...
  • 350 (ja serà més) morts a Cambotja en una festa de l'aigua. De bona m'he lliurat amb la quantitat de idems a les quals he assistit en les Escoles d'Estiu durant lustres.
  • Com és que el Felipe Gonzalez, últimament surt tant pels medias? És ell, és un zombie, un extraterrestre o l'últim cartuix?
  • El 65 % de catalans voldria un concert a la Vasca. Això és una altra mostra d'allò que se'n diu "el pragmatismo catalán". Sí senyor o si señor.
  • Parodiant l'Asterix em surt : estàn bojos aquests polítics. Mira que l'Esperancita dient que a Catalunya necessitem un govern sense "collonades"i que és la regió més andalusa després d'Andalusía. Estic buscant pis a prop de Can Zam. Potser no cal perquè dintre de pocs lustres (altre cop) un flamant metro m'hi comunicarà. Olé.
  • Un article a tota plana de l'Albert Reixach titulat : En busca de optimismo. Me lo pido!
  • El cicle de dansa del Mercat està demanant a veíns del barri del Poble Sec si els deixen el menjador per a fer unes sessions de dansa i que els veíns i passavolant ho puguin contemplar de lluny i amb prismàtics. És d'un surrealisme al·lucinant. Us imagineu estar menjant escudella i carn d'olla mentre una parella balla el targo entre el sofà i les cadires i amb la foto de la tieta (que en pau descansi) al fons? I llavors em pregunto : com és que uns tenen tanta imaginació i els polítics tan poca?
  • Nick Hornby (cap rapat, jaqueta texana i riure a pleret) escriu cançons esbojarrades i dona classes en un taller literari dels barris baixos, a Londres. Ha escrit una novel·la de misteri: "Júlia, desnuda"(Anagrama) i ha estat a Barcelona. L'haguéssim pogut convidar. Com a mínim podem llegir el seu llibre que, per la ressenya pot estar molt bé i ser molt divertit.
  • Enguany, la Nit de Santa Llúcia (sí, sí, és el vostre aniverssari) serà sense sopar. Ja era hora que algú demostri tenir seny. Molt bé, Múriel.
  • Al Palau Robert : exposició-revisió dels premis Delta . És la nostra vida, o almenys una part d'ella, en clau d'objectes que, de fet i potser més que l'arquitectura (i tant com la publicitat) han fet de Barcelona la ciutat del disseny. Vulguem o no, la nostra. Aquí poseu-hi les reflexions incestuoses que corresponguin.
  • El rocker americà Alice Cooper, considerat com a "l'avi de Marilin Manso", actua avui a B. Un magne concert en clau de rock i que, si no fos, confesso que m'agradaria veure i sentir. Si, com la penicilina, d'ampli espectre, ja ho sabeu.
  • Avui La contra, va de cadires. La nena Jané segueix fabricant cadires i en parla amb un entusiasme contagiós Al Shoping Night al passeig de Gràcia, el 2 de desembre,s'exposaran setze cadires "customitzades" per diferents artistes. Qualsevol nit pot sortir el sol. I quina veritat tan gran.
  • Al Romea, homenatge a Ricard Salvat. El meu profe preferit, polèmic, divertit i savi de tota la carrera. El segon en Cirici Pellicer, per altres motius, en el fons no tan diferents.
  • Ahir vaig anar a aprendre a fer Cup cakes que són uns pastissets com madalenes i amb una perruca de crema de mantega acolorida. Si algun dia us ve el gust de suicidar-vos menjant us en faré una (no cal més). Al R. ni ensenyar-les-hi.
  • I la M.T. a Petra la dels mil colors. Però em produeix encara més nostàlgia recordar el desert de Wadi Rum, meravellós.

2 comentaris:

malole ha dit...

Contestant al teu comentari sobre la meva intervenció, pensa, resàvia, que aparcar a Mataró és molt difícil (durant 26 anys vaig estiuejar a Caldetes i com que allò no hi havia més que una botiga, els trajectes a Mataró eren molt sovintejats).
L'enveja és perque no tinc ni un quadre com els d'en Bassat (sembla que té 1.500!!!) i no cal que t'en fotis de la meva "pinacoteca", que una tiene su corasonsito...
I ara anant al teu Tresca, sentir a Josep Plà en boca de l'Esperancita és realment xocant, com realment xocant és que t'agradés anar a veure i sentir Alice Cooper. Jo, ni regalat. És veritat que ets d'ampli espectre.
Una notícia: Ahir al vespre, al FAD feien un homenatge a l'Albert Isern, que durant 17 anys va ser president. En Marçal havia de dir unes paraules, durada dos o tres minuts perque hi havia vàries intervencions. I ho va fer molt bé: un acròstic i cada lletra del seu nom i cognom reflectia una qualitat o característica de l'Isern. (Sembla que en Marçal en va, oi?)
I allà vaig trobar-me una noia que coneixia. Escolta, em coneixes? -vaig dir-li. Ai, no se, potser sí. Tu no tens a veure amb la Maria Dolors Giral? Si, és molt amiga meva. I no vas venir al taller d'escriptura? Ai sí, es clar, a l'Elizalde. Quina memòria, va espetar-me. I de pas, va dir-me que et digui que mai pot parlar amb tú, que inclús al teu contestador, quan s'et sent dir que no hi ets, se t'escapa el riure. Que la truquis. Saps qui era? La Montse Pagés.
T'ho comento ara perque potser dijous no hi penso.
Jo també trobo a faltar al R.
Petons, Malole

malole ha dit...

Hola noia: Respecte del meu a "empentes" que sàpigues, resavia, que a Mataró s'aparca molt malament. Jo vaig estiuejar 26 anys a Caldetes i com que allà no hi havien botigues, anavem sovint a Mataró.
L'enveja me la va produir que en Bassat ha fet una petita mostra que pensa anar variant perque, segons han dit, té 1.500 obres. D'altra banda,no facis burleta de la meva pinacoteca, que una tiene su corasonsito.

Ahir al vespre vam anar al FAD a un homenatge a Albert Isern que va ser president durant 17 anys. En Marçal, juntament amb altre gent, va dir unes paraules (un acróstic que va quedar-li molt bé, es nota que li tinc simpatia?) i allí vaig veure a una noia coneguda, més despistada que res. Em vaig donar a conèixer, era la teva amiga Montse Pages, i m'ha fet el següent encàrrec. Que la truquis, que pares tanpoc a casa que al teu contestador, quan dius que no estàs se t'escapa la rialla.
T'ho dic ara per si dijous m'en descuido.
Jo també trobo a faltar a R.
Petons a tots