Tresca i verdesca

Wadi Rom

I que és de la vida de... en sabeu alguna cosa? El nostre ínclit cineasta fa dies que ni en blanc i negre ni en tecnicolor...

• 350 (ja serà més) morts a Cambotja en una festa de l'aigua. De bona m'he lliurat amb la quantitat de idems a les quals he assistit en les Escoles d'Estiu durant lustres.
• Com és que el Felipe Gonzalez, últimament surt tant pels medias? És ell, és un zombie, un extraterrestre o l'últim cartuix?
• El 65 % de catalans voldria un concert a la Vasca. Això és una altra mostra d'allò que se'n diu "el pragmatismo catalán". Sí senyor o si señor.
• Parodiant l'Asterix em surt : estàn bojos aquests polítics. Mira que l'Esperancita dient que a Catalunya necessitem un govern sense "collonades"i que és la regió més andalusa després d'Andalusía. Estic buscant pis a prop de Can Zam. Potser no cal perquè dintre de pocs lustres (altre cop) un flamant metro m'hi comunicarà. Olé.
• Un article a tota plana de l'Albert Reixach titulat : En busca de optimismo. Me lo pido!
• El cicle de dansa del Mercat està demanant a veíns del barri del Poble Sec si els deixen el menjador per a fer unes sessions de dansa i que els veíns i passavolant ho puguin contemplar de lluny i amb prismàtics. És d'un surrealisme al·lucinant. Us imagineu estar menjant escudella i carn d'olla mentre una parella balla el targo entre el sofà i les cadires i amb la foto de la tieta (que en pau descansi) al fons? I llavors em pregunto : com és que uns tenen tanta imaginació i els polítics tan poca?
• Nick Hornby (cap rapat, jaqueta texana i riure a pleret) escriu cançons esbojarrades i dona classes en un taller literari dels barris baixos, a Londres. Ha escrit una novel·la de misteri: "Júlia, desnuda"(Anagrama) i ha estat a Barcelona. L'haguéssim pogut convidar. Com a mínim podem llegir el seu llibre que, per la ressenya pot estar molt bé i ser molt divertit.
• Enguany, la Nit de Santa Llúcia (sí, sí, és el vostre aniverssari) serà sense sopar. Ja era hora que algú demostri tenir seny. Molt bé, Múriel.
• Al Palau Robert : exposició-revisió dels premis Delta . És la nostra vida, o almenys una part d'ella, en clau d'objectes que, de fet i potser més que l'arquitectura (i tant com la publicitat) han fet de Barcelona la ciutat del disseny. Vulguem o no, la nostra. Aquí poseu-hi les reflexions incestuoses que corresponguin.
  
• El rocker americà Alice Cooper, considerat com a "l'avi de Marilin Manso", actua avui a B. Un magne concert en clau de rock i que, si no fos, confesso que m'agradaria veure i sentir. Si, com la penicilina, d'ampli espectre, ja ho sabeu.
• Avui La contra, va de cadires. La nena Jané segueix fabricant cadires i en parla amb un entusiasme contagiós Al Shoping Night al passeig de Gràcia, el 2 de desembre,s'exposaran setze cadires "customitzades" per diferents artistes. Qualsevol nit pot sortir el sol. I quina veritat tan gran.
• Al Romea, homenatge a Ricard Salvat. El meu profe preferit, polèmic, divertit i savi de tota la carrera. El segon en Cirici Pellicer, per altres motius, en el fons no tan diferents.
• Ahir vaig anar a aprendre a fer Cup cakes que són uns pastissets com madalenes i amb una perruca de crema de mantega acolorida. Si algun dia us ve el gust de suicidar-vos menjant us en faré una (no cal més). Al R. ni ensenyar-les-hi.
• I la M.T. a Petra la dels mil colors. Però em produeix encara més nostàlgia recordar el desert de Wadi Rum, meravellós.