dijous, 4 de novembre de 2010

Tresca i verdesca



He estat uns dies sense poder-me conectar. Era a Saifo sense cobertura i després han operat al Roc de l'oïda (bé, gràcies).
Efectivament, al bloc hi ha molts "eventos", però també crítiques i comentaris. No acabo de veure què podem fer per animar la cosa. Crec que cadascú hi va posant el que li surt i de la manera que vol i que cadascú ha conformat l'espai de forma pròpia. Jo, vaig començar fent una mena d'agenda. És veritat que la secció de la M., en realitat s'assembla molt a la meva. Potser aquest és el problema. Potser jo m'hauria de limitar a fer només agenda i no llegir el diari amb les perplexitats que em causa. Però això és molt avorrit i em nego a aplicar sempre la mateixa plantilla al que faig perquè el dia a dia dona molt de si i perquè soc de la mena veleta, què hi farem..
També crec que cal anunciar les coses per animar a la gent a veure-les i després fer-ne la crítica. A mi, particularment, m'agrada saber com han anat però molts cops penso que hauria desitjat saber-ho per assistir-hi, no que m'ho expliquin. És el que faig per exemple amb les exposicions. No vull fer una crítica de coses que sé que no veieu ni us interessen ( ni a tothom ni sempre, és clar). Jo anuncio el que em sembla important. En fi, crec que farem el que puguem i que, si voleu, en parlem seriosament un dia, al voltant del panem et circenses que convingui.

Avui he vist moltes novel·les:
  • Va d'un home que confonia els seus somnis amb la realitat i la vida, a mitja funció el frena encara que tingui raó i els que ara en fan picadillo seran els que paguin les conseqüències.
  • Un que deia que viene el lobo, que viene el lobo! i no hi havia ni lobo ni, el tal lobo tenia cap arma de destrucció massiva que dur-se a la boca. El tontaina, ara, diu allò de jo no he sigut, jo no he sigut. A sobre, el pobre imbècil escriu un llibre explicant-ho. I segur que alguns el compraran.
  • Una señora muy enseñorada que ara se'ns ensenya amb bata i rulos per demostrar-nos que tot i amb això segueix sent un símbol. Que quien tuvo, retuvo.
  • Un thriler total amb màfies, prostitució, narcotràfic, tracta de blanques, blanqueig de diners i robatoris a ggran escala. I tot amb les carreteres i autopistes com a fons.
  • Una de companys, bon rotllo, afany d'emulació, esforç i castells a l'aire.
  • Un "xixte" Va un i diu que el Papa i dos frases és el millor que li ha passat al català en mil anys.
  • Una negra: desfalc i robatori descarat amb tota mena d'agravants ben difícil de resoldre i un fiscal que vol sentir com sona aquella música i a més a més s'interessa per quí va cobrar 22 milions en xecs. Doncs els de les entrades, ves, o sigui l'amo (aquesta és de les que es desenvolupen en flaix back.
  • Dones al poder. Ai no , que Mujeres al borde de un ataque de nervios ja està feta.
  • Una de fantàstica: Una nena de deu anys, juga a metges amb el seu amiguet i vet aquí que el nino pren vida com si es tractés d'un alien. Què, què què, que quèèèèèèèè?
  • Una que ja està feta: La ínclita doña Concha Piquer va rodar una peli parlada, sembla ser, quatre anys abans del Cantor de Jazz. Això sí que és un notició. Avui a la 22 a les 22h si en voleu saber més.
  • Cinema per adolescents: Una velleta en les seves velleses, veu per 8TV, una peli Orgullo de raza" i recorda que quan era noieta, crèdula i benintencionada tenia mitificat un galà de cinema al que veia ten varonil i guapo. El clou de l'assumpte és el desengany de la noieta quan es va assabentar que Ell era gai i a sobre es morí de la Sida.
  • Ens l'han trepitjada: El cuervo, inspirada en el cosmos narratiu de Poe. Escrita per Lou Red, sí, sí, el mateix .
  • Una amb el jazz de fons : basada en el programa del Festival de Jazz d'enguany. La resta de la música, va de soi.
  • Com una poesia: Un Rio que se sembla que va a dar a la mar (per fi.) Però com que és navegable segurament seguirem sentint coses sobre els vaixells de les seves onades.
  • Inspiració variada la que es podrà trobar en la casa Asia, avui a les 19'30 h. amb Història i tresors de la Ruta de la seda.
Encara en veig més però per avui ja n'hi ha prou. A veure si algú s'anima. No serà per falta d'arguments.
Ah un advertiment, obre portes un bar que té una pantalla gegant i ofereix els grans clàssics del cinema, sempre en blanc i negre. Al novembre., una retrospectiva del Buñuel mexicà. Es diu V.O.s. Ara a la Pl. Cardona 4(s.Gervasi-Galvany) i a mitjans de desembre també a París-Enric Granados. Una mica més centric que la nova Filmoteca. A tenir en compte. Les sessions son de dilluns a dijous a les 20h. I, ara que hi penso, i si l'estrenessim i parlessim del bloc? Que us semblaria?

1 comentari:

marisa ha dit...

Alto les seques!!! La teva faceta "veleta" fa que la teva secció s'assembli molt a la meva, no a l'inrevés, que vaig començar abans, querida, amb les notícies de "pa i circ". No et puc acusar de plagi perquè t'estimo i a més a més no havia patentat la secció. A mi ja m'estava bé la teva secció "Agenda lúdico-cultural".