A aquestes alçades de l'agònica i desesperada campanya electoral, tots tenim ganes que acabi d'una vegada i que Déu ens agafi confessats. Estem tan lluny de l'entussiasme d'aquelles primeres eleccions! Quan votàvem creient de bona fè que tot aniria millor d'ara (llavors) endavant, recordeu?. De cop en cop hem arribat a saber (no a creure, sinó estant-ne segurs) que si fa no fa, res no canviarà. A sobre no hi ha ni la curiositat, ni la il·lusió, l'interès ... de la competició, del saber quí guanyarà. Del català emprenyat hem passat al català fotut, que l'únic que desitja, és el dret a tenir una mort digna.
- Entre els anuncis d'aparells informàtics i de la llar en subliminar i sibil·lina preparació de la capanya nadalenca, suplements de negocis i catàlegs de joguines, he passat un entretingut matí de diumenge. En un sol dia he omplert la bossa del reciclatge dels diaris. Ja l'he duta al contenidor. Feina feta no té destorb. Total, demà (avui) serà com avui (ahir).
- Us recordo la feina, o el plaer, pendent:
*Gordillo (només tardes). Com que està al costat de Vinçon podeu aprofitar per anar a fer-hi un tomb i practicar l'esport del "que maco, que maco" i sortir sense res. O no.
*Mariscal, amb una aclaparadora quantital de mariscalades.
*Benet Rossell al MACBA
*Joies d'artista al MNAC on a més a més podeu visitar la nova sala Torres García.
*Manolo Valdés a la galeria Malborough (València 284)
*Art sobre paper a Artesania de Catalunya. Banys Nous 11
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada