diumenge, 7 de novembre de 2010

¡¡NO y NO!!

No a la visita del papa.

No al jefe de los pederastas.
No a una iglesia reaccionaria.
No a la mona de pascua
en que Subirachs y compañía
han convertido a la obra de Gaudí.

No a la Barcelona que ha demostrado tener
nostalgia del Congreso Eucarístico.

No a una policía digna
de los mejores tiempos del franquismo.

¡Qué vergonzosa imagen hemos dado
al mundo con este show,
mientras Caritas no recibe
más dinero de la iglesia y el ayuntamiento
porque dicen que no hay dinero!

¡¡¡Qué pena ser, en estos momentos, un barcelonés!!!

1 comentari:

Maria Teresa ha dit...

Hola Rafel: El bonic de viure en democràcia és la llibertat de tothom. Veig per la teva lletra negre i grossa que has escrit depresa en un moment d'indignació. Ho respecto és la teva valuosa opinió. La meva és que no em sento gens avergonyidade ser barcelonina.
1- La ciutat ha acollit amb educació a un Cap d'Estat i com a tal li ha fet els honors. El dia que el Vaticà desapareixi com a estat no caldrà.
2- Benet XVI no és el cap dels pederastes, que jo sàpiga ell no ho és i, prou penaté del que s'ha trobat i a la seva manera hi està posant remei, ha demanat perdò i que la justicia actui.
3- Subirats és una alta ètapa, pot agradar o no.
4- Cadrà veure els escrits de tots els periodistes extrangers amb les seves cròniques, fins llavors no sabrem si ells ho han trobat un show.
5- Que la gent cristiana de base ens sentim més propers a una església senzilla,no ostentosa i que teballem pels pobres, immigrants, malalts,i voldriem una església silenciosa. La d'avui ha sigut de Festa Gran,cal respectar als que l'han volgut així,encara que molts la haguéssim volgut més senzilla.
Amb l'estimació de sempre. És bonic poguer-ne parlar... no creus?