dilluns, 8 de novembre de 2010

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 62

PEL RAFEL

Desprès de tants anys d’amistat seria absurd pensar que estic molesta pel que escrius, ni m’ha passat pel cap i no et sentis en deute de donar-me explicacions. Escriu sempre el que pensis, no et tallis.

Ratzinger és Cap d’Estat del Vaticà, al mateix nivell de Sarkozi, Merkel i Berlusconi, hi ha un protocol d’estat que s’ha de complir. Tant de bo! el Papa proper faci el gest de separar el poder terrenal del de Cap de l’Església Romana, molts ho volem.

Ratzinger, Obama, Zapatero, Montilla, Hereu, ens agraden? Però és el que tenim. Què és pot canviar?...segurament...

A la teva mare com als meus pares, i els avis, els hi van explicar una religió més de temor i d’observança i els hi va anar bé, no em consta que patissin gaire per les seves creences . A nosaltres no, hem descobert molts errors pedagògics que la ciència i la medecina i un etc. en han fet canviar i posar cada cosa al seu lloc, també en ha tocat el segle XX i la sort de tenir estudis. Ara bé el canvi no es gens fàcil, cal llegir molt, revistes estrangeres, franceses i belgues que sempre han portat aire fresc d’Europa, no del centre d’Espanya, sobretot buscar, preguntar, res és regala. Jo he buscat molts anys i la resposta la vaig trobar al costat de casa teva. He trobat un Déu d’amor i no de temor i voluntàriament he triat seguir aquest Camí.

No em súper valoris, sóc cristiana de base, normal, com milions de tot el món, que seguim al Crist perquè ens hem sentit estimats i hem dit que sí. Les obres o treballs digues-li, malalts, presons, immigrants, etc, estan bé, però no són patrimoni sols dels cristians, també es poden fer i possiblement és fan amb molta eficàcia des del PSUC per dir quelcom o des de la Brigada Roja.

En quan al Fernando que estimo, tots sabem que es un pallasso amb gràcia i un provocador. Ell i la seva samarreta que és divertida es va afrontar a unes persones preocupades en accés? per una seguretat, que els seus caps els hi deurien dir que podien trobar-se amb un fonamentalista, un kamizaque o ves a saber. Ells se la jugaven, el Fernando es divertia. Ho deixo en una anècdota del nostre amic.

El dia 21 marxo a Jordània, farem un recorregut de nord a sud, per anar fins el mar Roig. Buscaré la història antiga en les seves pedres, no en va ens expliquen les arrels de les nostres creences. Ja us explicaré el que em diuen al cor.

RAFEL UNA ABRAÇADA BEN FORTA.