TURQUIA. Enmig de plànols, guies , mapes i llibres de història, estic preparant les vacances. He parlat ara mateix amb la Malole i m’explica que la seva mare, també d’una altra manera està preparant la seva marxa amb molta pau. Sapigueu Malole i Marisa, que estic amb vosaltres i el que importa es fer el camí que a cada persona ens es donat amb amor i dignitat, cosa que dieu sempre que la vostra mare té amb abundància.
Ja aniré escrivint vibracions del viatge que espero siguin moltes. El fet d’agafar una maleta i posar-se a caminar, ja és l’inici d’una aventura on pot passar de tot, inclòs un segrest pels turcs, polític o per demanar diners… espero però veure-us a la tornada i iniciar la nostra retrobada el dia del sopar del Marçal, per cel·lebrar el seu premi, no sempre es pot lluir de tenir un amic humil però savi.
Ooohhh, quina enveja!!! No sabia que hi anaves. Veure el mapa em porta tants records. Si, la mare també emprén el seu darrer viatge, ella, que va descobrir tard el fantàstic que és viatjar. Demaneu per ella. Gràcies i molt bon viatge. Petons.
ResponEliminaPor vuestros escritos en el blog me acabo de enterar de la situación en la que se encuentra la madre de Malole y Marisa, quería saber que ocurría exactamente y he hablado por telefono con Malole y me lo ha explicado. Sólo puedo decir es de lamentar, pero es ley de vida, y podeis estar bien tranquilas que habéis estado en todo momento por ella y eso os ha de dar paz a vuestro espíritu. Una abrazo Rafael.
ResponEliminaQue bonic i útil està resultant el bloc, ens comuniquem amb rapidesa. Mª Dolors, gràcies per inventar-lo, ara ja no podriem passar sense ell. jo no marxo fins dilluns al matí, encara aniré escribin.
ResponEliminaMa. Teresa, tinc entés que ja has estat a Turquia (la Capadòcia inclosa?). Jo tinc molta cosa de quan vaig anar l'any passat i no sé si et pot interessar. Només cal que m'ho diguis.
ResponEliminaRafael i Ma. Teresa (i la resta) moltes gràcies per la vostra amistat en aquests moments i sempre.
Marisa, com segueix la mare? ja sabeu que podeu comptar amb tota la colla. Tinc d'altres viatges molts llibres de Turquia, durant una temporada en va donar per portar-ne un de cada ciutat i museu, fins que vaig dir prou, pel pes sobretot de la maleta i la limitació de la meva llibreria. Ara desprès de 8 anys i torno i tot el que tinc em serveix. Gràcies
ResponEliminaHola! Ara he recordat que tu em vas deixar dos llibrets que vaig llegir abans d'anar-hi. A on aneu aquest cop? Explica-m'ho per a fer-me dentetes. Quan passi tot això i solucionem el problema de la tieta vull tornar amb la Malole i en Marçal.
ResponEliminaLa mare ara ja només pot beure aigua xopant un cotó i apropant-li als llavis. És molt dramàtic, pobreta. Però el cap encara li funciona bé moltes estones. Tots els néts han passat a acomiadar-se i els fills estem voltant-la. Què més podem fer sinó pregar perquè no pateixi?