L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 29

La dama de piques és una dona dolenta, molt dolenta, no sols a l'obra descrita, sinò que ha bloquejat el meu ordinador amb la seva imponent fotografia, l'havia tret del google perquè feia patxoca i s'ha venjat dejant-me sense poder entrar durant dos dies. Gràcies a la perícia de la MERI que ha descober que era la seva fotografia la que contenia??? el virus o el que sigui, tota una pista de detectiv@, ha calgut borrar el meu escrit per fer-la marxar. Gràcies Meri per tornar-me als meus amics del bloc. M'he quedat amb ganes de repetir el text i aquesta vegada el dibuix es escanejat del progràma de mà del Liceu, cap problema espero

*************************************************************

Una bona amiga (Malole, tu sempre dius que és bonic tenir amics…) m’ha passat aquesta nit una entrada pel Liceu per veure aquesta interessant òpera, amb música de Pior I. Txaikovski i llibret del seu germà Modest, basada en un conte homònim d’Alexandre Pushkin. Fou estrenada el 19 de desembre de 1890 a Sant Petersburg amb gran èxit.

Potser un xic llarga, 3 hores de música, amb ballet incluit, més dos entreactes de 30 i 20 minuts, total 4 hores. A vegades es representa amb talls, al Liceu han optat per la versió integra. Tots nosaltres hem pogut escoltar una òpera rusa, brillant, amb una partitura construïda amb una gran música, barrejada amb altres materials musicals molt diversos, himnes, cançons patriòtiques, lúdiques i d’amor . Direcció musical de Michael Boder amb l’Orquestra Simfònica i Cor del Liceu.

La direcció d’escena de Gilbert Deflo, molt acurada. Com que el temps correspon a l’època imperial de la Tsarina Catalina la Gran, a finals del segle XVIII, els escenaris són sumptuosos, el vestuari de les dames en tons molt clars de rosa, blau, groc i blanc, li donen una calidesa casi etèria, en contrasts amb el negre de la comtessa que sembla l’ombra de la mort.La trama gira entorn de Herman, un oficial de l’exèrcit que manipula a Lisa per arribar a la seva àvia, la comtessa, coneguda com La reina de piques, i així descobrir el secret de les cartes,que el farà ric. Obsessionat per conèixer el secret, arruïna la seva carrera, l’amor de Lisa que desesperada el llençà al riu Neva, la vida de la comptesa i finalment la seva pròpia vida. Tot un drama com il faut. Obra s’acaba amb el casino de joc on Hermann queda aïllat de la realitat dins una follia que el porta a l’autodestrucció.

El personatge de Hermann, requereix una alta capacitat i qualitat de veu, per cantar les parts vocals dels aguts i dels greus, cosa que avui el tenor ucraïnès, Misha Didyk, ha fet correctament. La comtessa,mezzosoprano, Ewa Podiés, ha brodat el paper i Lisa, soprano, interpretada per Emily Magee, ha estat molt aplaudida. En conjunt les àries i duos així com el cor m’han agradat molt.

Abans d’anar a dormir dir-vos que he gaudit d’una bona nit d’òpera, gràcies a la meva amiga, i que ara intento compartir amb els amics del blog.