Hola amics, a partir d’avui a més de la Tresca i Verdesca, trobareu els comentaris de:
L’arpa i les seves vibracions.
Abans de llegir el comentari d’avui, és necessari que repasseu el nº 106 de la Mª Dolors, quan parla de la nova sinfonía de Joan Guinjoan, (impulsos, estímuls, fusions). Ahir la vaig escoltar a l’Auditori i us haig de dir que com que tothom parlava del soroll, si que hi era però menys del que m’esperava, altres obres d’ell potser sonen més caòtiques. Guinjoan diu que és la seva 3ª sinfonía, cal recordar que és una obra d’encàrrec i per això la titula Sincrotró –Alba, en honor del accelerador de partícules subatòmiques (ooohhh com diu la Marisa!), considerat l’equipament científic més important del sud d’Europa. Per tant és una obra inspirada en la ciència i, com calia de grans dimensions, amb temes complexos i un moviment final Vivo. Unió de la màxima sofisticació científica i poètica musical (ooohhh! novament). Aplaudiments més aviat discrets, salutacions de l’autor i del director d’orquestra Ernest Martínez Izquierdo, barceloní .
Com que els homes som animals de costums, la 2ª part amb música coneguda, escrita als inicis del s.XX per Rakhmàninov, suscità tota una altra reacció. Sentirem el Concert per a piano i orquestra núm.2, d’un encès romanticisme: so de campanes llunyanes, clarinet i les cordes sobre el fons harmònic del piano, que crearen sensacions poètiques, sentimentals i expressives. Magnifica interpretació del pianista rus Nikolai Lugansky, en la seva part solista, actualment unes de les figures més apreciades pel seu virtuosisme. Grans aplaudiments i bravos de la gent. Amablement va fer un bis amb música espanyola i altra vegada més aplaudiments.
Ja veieu reaccions diverses en front de la música de finals del XIX i la del començament del XXI. En tots els camps és difícil entrar en sensacions noves, també en literatura, d’això en sabem una mica. Aquí ho deixo per avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada