Der Rosenkavalier

Nit d’òpera al Liceu. Uns amics em conviden de sobte. Penso amb la Malole: “quina sort de tenir amics” i jo afegeixo “i que t’estimin”.

Richard Strauss, compositor alemany, neix el 1864. Té una gran producció musical. L’opera d’avui El cavaller de la rosa, és de gran bellesa musical, molt llarga, ( 4 hores, amb dos entreactes), però no cansa. L’argument és el típic de l’home vell, el baró Ochs, arruïnat que busca una donzella rica per casar-s’hi.

Se situa a la Viena del s. XVIII, la del regnat de Maria Teresa, i la protagonista una dama aristocràtica, la Mariscala, envia el seu amant jovenet, a portar una rosa de plata a la jove i bella Sophie com a regal de prometatge amb el baró… La noieta s’enamora del jove, i embolica que fa fort. Finalment casament dels dos, i pam i pipa als demès. És l’òpera més unànimement valorada de R. Strauss i la més representada des de la seva estrena a Dresden el 1911.

La direcció d’escena d’Eric Laufenberg, que situa als anys seixanta, no molesta, ni pertorba la interpretació musical. Hi han duos i trios molt lírics, de melodies de caire mozartià.. De fet Strauss vol retre homenatge a Mozart en aquesta obra. De tots són coneguts els valsos que acompanyan diverses escenes. L’actre darrer té un contingut psicolòlig, casi nostàlgic, amb la renuncia de la Mariscala, que reconeix la seva pròxima vellesa, davant la bellesa i joventut de la noia, barrejat amb moments còmics. S’acaba l’obra amb el tercet que canten la Mariscala, Sophie i Octavian de gran lirisme, ( que et fa aïllar del brogit mundà de la resta dels personatges bufons esperpèntics del baró). Aplaudiments, salutacions i tots contents.

Mentre parlem amb una copa de cava a les mans, gentilesa dels meus amics, en l’entreacte, (efecte de l’alcohol?), se’ns acut una bogeria, Mª Dolors, d’aquelles que tu dius que són sanes, seguir amb Strauss, i anar a conèixer el Palacio de las Artes Reina Sofia de València, on properament representaran Salomé, dirigida per Zubin Mehta, que des del 2005 n’és el director. Rafel la vida de Mehta està explicada en la peli de Terry Sanders Portrait of Zubin Mehta. Decidim anar-hi el dia 15 de Juny. Realment estem ben boges!!!