L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 12

La Vila de Gràcia on visc, s’ha caracteritzat sempre per la seva vitalitat associativa en tots els camps, en música popular, destacar anys enrere els Cors de Clavé cantant caramelles , i més seriosament gran nombre de corals. “Els Lluïsos de Gràcia” té actualment quatre corals. Ahir una amiga meva , la Mª Rosa, de la Coral “Vent del Nord” em va convidar a una audició de “El Messies”, feia molts mesos que assajaven i estava il·lusionada per cantar-lo. Una obra tant important requereix moltes veus i van agermanar-se amb una altra coral del barri, la “Cor Bach” de la Parròquia veïna de Sant Miquel dels Sants, i una tercera la “Coral Sant Jordi, creada per l’enyorat mestre Oriol Martorell. Els instruments van anar a càrrec de l’Orquestra Ciutat de Sant Boi. El marc una església gracienca, Santa Maria, la dels Jardinets, coneguda per nosaltres com Jesús de Gràcia.

Soprano, Hortènsia Martínez ,de Burgos, contralt Magda Pujol ,de Terrassa,tenor Albert Folch i el baix Tomàs Maxé de Barcelona. Tots quatre amb una carrera brillantíssima actualment, tots quatre iniciaren estudis a Barcelona, continuant-los posteriorment en altres països.

Ja havia escoltat altres vegades “El Messies” al Palau, a l’Auditori, i a casa en CD, però la d’ahir va ser molt propera, estava asseguda casi al davant de tots ells, l’església té una acústica molt bona. Cada coral i l’orquestra tenien el seu director, però va conduir tots els cantants i l’orquestra el Director Lluís Vila i Casañas. Va resultar una nit màgica, veure tants cantaires amb ganes d’oferir-nos el millor de les seves veus i fer -nos participar de la música de Händel. L’altra sorpresa l’orquestra de Sant Boi, petita en músics però molt ben afinada, formada per sols 10 violins, 3 violes, 2 violoncels, 1 contrabaix, 2 oboès, 1 fagot, 2 trompetes, 1 timbal i 1 orgue continu. Res a veure amb les grans orquestres del món. Ells i els seus instruments van oferir-nos una música perfecte, propera i ben tocada. Dóna goig veure el que tenim de cultura musical a Barcelona i pobles del voltant, conservatoris, acadèmies musicals, classes de veu i d’instruments, que sovint desconeixem. Sempre ens sembla que el de fora és millor.

Del gran mestre de l’època barroca, Georg Friedrich Händel, no us diré res perquè segurament ho sabeu tot. Sols mencionar que va néixer el 1685 a Halle, avui Alemanya i desprès de molts anys es va nacionalitzar anglès. El van enterrar en el panteó d’homes il·lustres de Westminster, el 1759. ( Susi, caldrà aprofitar el viatge a Londres per veure’l, tal com varem fer a Paris amb altres famosos, en la visita al cementiri de Père – Lachaise, recordes les fotos i les caminades?) Händel va escriure de tot, operes, simfonies, concerts,obertures, sonates,oratoris, etc, però sens cap dubte “El Messies” és converteix en l’obra coral per excel·lència de finals del s.XVIII i casi de tot el s. XIX. El cor més famós és sens dubte el “Hallelujah”. Händel va dirigir, ell mateix per Pasqua cada any, fins a la seva mort, aquest oratori.

Tres hores de concert, ( sols 15 minuts de descans a la meitat), ens van tenir a tots pendent de la música. La simfonia de l’inici, Comfort ye My people, ja ens va posar en situación per anar oïnt els recitatius del cantants, les àries, els cors sols o acompanyant. Com es perceptiu al cantar l’Al·leluia: for the Lord God Omnipotent reigneth, tots ens vam posar dempeus ( seguint la tradició del rei Jordi II d’Anglaterra, el qual durant l’estrena londinenca de l’obra, s’aixecà de la cadira i es posà dret en senyal de respecte). Sens dubte per molta gent és el tros més conegut, però en té altres de gran bellesa. Per acabar les tres hores l’apoteòsic “Worthy is the Lam... Digne es l’Anyell.

A la sortida tot foren felicitacions i abraçades de familiars, amics i gent melòmana que havien assistit a l’audició.

La fotografia del gran mestre que us he posat i el s. XVIII, queda lluny de nosaltres, però cada època ens ha deixat cultura, i espero amb les meves vibracions d’ahir, passar-vos uns compassos del pentagrama a tots els que llegiu el Bloc.