Avui és Pasqua Florida, i vull compartir amb vosaltres el record de LES CARAMELLES.
Tenien en el seu origen una temàtica religiosa: cantaven la joia de la resurrecció de Crist. Els caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Pasqua. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la noticia, se’ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s’havia acabat.
Una part de les cançons solien contenir textos amb contingut satíric sobre les festes d’actualitat del poble, normalment una sàtira blanca no grollera, també derivaven a acudits polítics o temes diversos. No obstant el Cant més antic de les Caramelles ha estat Els goig del Roser i el segon el de les Botifarres.
El grup de cantaires es planta al peu del balcó dels amics, familiars, noietes estimades i d’altra gent per cantar unes cançons. S’hi fan acompanyar per instruments musical diversos. El més lluït es sens dubte la cistella, lligada al capdamunt d’una llarga vara i tota adornada de cintes de colors, que arriba fins al balcó de l’homenatjat el qual, en correspondència , hi deixa un donatiu en diners, o en queviures.
A la plaça del Diamant hi havia fins fa poc el bar Montseny, amb entrada també pel carrer de Verdi. Era el típic bar de taules de marbre, on es reunien la gent per jugar a cartes i beure un got de vi. La part que donava a la plaça era plena de botes, i en aquest espai es reunia un grup del Cors de Clavé per assajar les cançons dos dies a la setmana cap a les vuit del vespre. Des de casa sentíem durant dues hores els nyigo-nyigo dels seus refilets desafinats.
El diumenge de Pasqua Florida, sortien tots mudats per anar a fer el recorregut pel veïnat , a casa l’avia els hi posava ous a la cistella, i al dia següent marxaven a la muntanya a fer una costellada amb tot el que havien arreplegat. Els recordo vestits de vellut negre amb barretina, tot el grup darrera el que duia el penó vermell amb les lletres bordades en or de Cors de Clavé, portant cistelles, botes de vi, i unes graelles grosses penjades a les espatlles per fer la carn a la brasa. No crec que caminant anessin més lluny de Collserola. Al capvespre tornaven tots contents i cansats cantant novament fins al bar, nosaltres sortíem al balcó per aplaudir-los.
Crec recordar que a Súria, Cardona i Sant Julià de Vilatorta entre d’altres pobles, són encara avui festes ben lluïdes i celebrades pels seus habitants. A ciutat han desaparegut malauradament pels costums de la vida moderna.
OOOhhh! De Les Caramelles només sé part de la lletra d'aquell cuplet que diu: "Al cel brillaven miles d'estrelles, era de Pasqua l'hermosa nit. Arreu cantàven les caramelles cançons alegres dins el brogit. Quan el meu novio que era el solista de la Aliança del Poble Nou...."
ResponEliminaJa comprenc que el nivell no és el mateix però....
En les caramelles de muntanya mai no mancaven els músics, gairabé sempre pastors, que sonaven el grall o gralla de boix amb inxa de canya ben sucada i remullada amb aiguardent de la forta perquè cantés i grallés més bé i més fort, i un violí de tres cordes de budell d’ovella gratat amb un arquet fet amb tija de jonc, de saüc o de vímet. Aquests instruments eren obrats pels mateixos pastors que els sonaven. Es feia la desperta abans de la cantada per a fer deixondir les gents de les cases visitades, i s’executava la música del vall. Altres instruments: el buiro, fet amb carbassa vinera en forma més o menys de pera, amb uns quants sécs o talls a la part superior per damunt dels quals hom frega una vareta. El peixet i la fullola, fets amb llauna abonyegada en forma de peix o de fulla amb agafador de ferro. Hi ha la carbassa, que s’anomena simplement així, format per un d’aquests vegetals. A les darreries del segle passat hi havia a Badalona un camperol molt destre per a inclinar carbasses, el qual proveïa les colles caramellaires de tot el Maresme.
ResponEliminaUn altre dia os en diré d’altres instruments. El Costumari Català n’està plé.Rafel.
OOOhhhh, ooohhh, ooohhhh i mil vegades ooohhhh!
ResponEliminaLa "cosa" s'està posant d'un nivell insuperable. Serà qüestió de carregar les piles.
Marisa, alumna maldestre.