dissabte, 15 de maig del 2010

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 11

La celebració del 4º Lobster’day, com calia d’esperar va ser divertit i magnífic. L’aperitiu i el dinar que ens va preparar la Marisa ple de detalls. Per començar trobarem un paquet vermell sobre el plat, dins una llibreta de seafood lobster, res millor per apuntar receptes i guardar les fotografies de les manduques, a sobre una miniatura del Moby Dick’s del restaurant de Boston on vam fer el 1º dinar i d’on va sortir l’idea de repetir-ho cada anys. Enganxat al paper vermell el detall de la targeteta, la meva amb una definició de l’amistat de Alberto Moravia. A més recepta inclosa amb la formula per cuinar la llagosta al Thermidor, nom donat en honor a l’obra de teatre de Victorien Sardou. Resultat: el llomanto al Thermidor per xuclar-se els dits , regat amb vi blanc Extrissim Bach i el cava d’Anna Codorniu. Pastis deliciós de Can Foix, pel Rafel sense sucre i cafè Nespreso.

Escrit això , dir-vos que em va fer contenta el comentari del Rafel, de que li agradaven les meves reflexions de l’arpa, no pensava gens que les llegís! Està tan calladet al Bloc; dir-te Rafel, que m’estimularà a escriure millor i a explicar-vos les meves vibracions en les coses del dia a dia; també la Mª Dolors va sumar-s’hi dient que tenia una alegria quan veia lletres meves publicades. Em vaig inflar de satisfacció. Era el moment per explicar-vos perquè vaig triar l’arpa com a instrument per identificar-me, vaig intentar dir-vos- ho dues vegades, però impossible agafar la paraula... temes creuats, tots parlant a l’hora... efecte del vi? de la recepta francesa del llomanto? del cava? Qui lo sa...Bé, en això no som gens originals, es dóna sempre que es parla en grup i més al voltant d’una taula amb vi. Queda pendent per una altra ocasió.Donat els molts temes que vam encetar, polítics, Garzón,religiosos, Fàtima, literaris, de museus, la Diagonal, l’atur, la crisi ,de ...tot, com sempre el temps se´ns va tirar a sobre; bona senyal de que ens ho passàvem bé. Finalment el Joan ens va instruir amb les seves flors i verdures que té plantades a el terrat i amb la contemplació de la vista de Barcelona, des de la terrassa, aquella hora ja sense pluja, varem donat per acabada la nostra celebració. La propera li tocarà a la Susi amb la col·laboració del Rafel . Sols ens cal esperar un any.

Felicitar a la Malole per la seva primera entrada. Segur que tindràs moltes coses per escriure, ho esperem amb il·lusió.

2 comentaris:

  1. Tan sols una paraula, però repetida mis i un cops:
    GRÀCIES, GRÀCIES I GRÀCIES.
    I friso per saber perquè vas triar l'arpa per a les teves reflexions, sempre tan interessants.
    Petons d'una amfitriona agraïda.

    ResponElimina
  2. Jo tambe friso per saber perquè vas triar l'arpa per a les teves reflexions. Rafel.
    ¡Ah! y en cuanto a Errol Flynn, solo existe un Robín, el suyo. Lo demás son sucedáneos, incluido este de ahora. R.

    ResponElimina