L' arpa i les seves vibacions, 15

Avui les vibracions sonen tristes, molt tristes. Fa dies us en volia parlar, però no tenia prou documentació. Un malaurat dia, el dictador Pinochet es va vendre els drets de l’aigua de la Patagònia xilena,a una empresa privada del seu propi país a PERPETUITAT, o sigui for ever.

La Patagònia xilena és la tercera gran reserva d’aigua del planeta, entre aigua líquida, aigua sòlida i també aigua subterrània. Hi ha rius, hi ha glaceres, hi ha neu a les muntanyes…Com és que un lloc que fins fa 100 anys no interessava a ningú , l’estan començant a comprar gent de tot el món??? La resposta: qui té l’aigua té el poder.

El que m’ha indignat en gran manera, és que un mal dia també nosaltres, llegiu Espanya, va comprar a l’empresa privada xilena l’aigua de la Patagònia, llegiu ENDESA. Amb quin dretpodíem quedar-nos for ever l’aigua d’ells? No crec que per bon cor, sinó per altres negocis ara hem venut els drets a la italiana ENEL, ja ens hem tret el pes de sobre…Què volen fer els nous propietaris? Projecten cinc megapreses per a la producción d’electricitat. Però no són per subministrar-la a la Patagònia, sinó per a la industria minera, situada a 2.300 quilòmetres.

Mª Dolors si fas el viatge que tens projectat a la Patagònia, que et recomano no el posposis, veuràs in situ les seves belleses; jo vaig tenir la sort de viatjar per la part d’ Argentina i encara ho recordo molt.

M’he enterat d’aquesta aberració per les declaracions d’un italià Luis Infanti, nascut a Udine el 1954. Un sacerdot bona persona que un dia es enviat a Xile, on descobreix que la jerarquia eclesiàstica és benestant. Aviat aposta pels marginats i la teologia de l’alliberament, (jo la segueixo de molt a prop i l’he estudiada al Seminari), malgrat això el fan bisbe però l’envien lluny de la capital… al Sud. Un cop allí, viu entre els seus habitants i s’implica amb ells per recuperar la seva aigua , el problema és que la Constitució xilena està feta de manera que no es pot modificar i s’ha de recordar que aquest text és dictatorial. L’única possibilitat diu Luis, per alterar aquest marc inamovible és que el poble, tant de bo que pacíficament, exigeixi un canvi. I segueix, jo estaré al seu costat. (Que tinguin més sort que nosaltres demanant l’Estatut).

Luis Infanti, Bisbe d’Aysén (Xile) i defensor del dret universal a l’aigua, ha participat a Barcelona en l’agenda ciutadana “Aigües, rius i pobles”