divendres, 13 de maig de 2016

UN LLORO

LA NIT DEL LLORO

—Sí, ha sigut aquesta nit. Una nit del lloro, t’ho ben asseguro—. L’hi deia ben excitat.— No ho saps ben be!
—Bé, calmat, ara ja ha passat.
—Només faltaria!!
—Doncs calmat dona.
—Sí, però i el lloro?
—Què vols dir?
—El lloro, dona, el lloro! Què faig amb el lloro?
—Què, què fas amb el lloro? Ara si que no ho entenc.
—Sí, dona, què faig amb el lloro? Es passa tota la nit xerrant.
—Com un lloro?
—Sí, es clar! Com un lloro! Com si no?
—Ah vaja!, et referies a que tens un lloro?
—Es clar!!! Què t’havies pensat?
—Doncs que t’havies passat la nit del lloro.
—I es clar que m’he passat la nit del lloro, sembla mentida que no ho entenguis!

Per la Mª Dolors, perquè es calmi, descansi, que no por correr, se llega más temprano. Ara toca curar aquest dit i aquest cos apallissat. Una abraçada.