dimarts, 10 de maig del 2016

Justicia i llei

Cartell aparegut devant de la Filmoteca

La gravetat de la condemna als Mossos


Així titulava el seu comentari a l’Ara d’avui, l’Antoni Bassas. I no es per menys. Els sis mossos acusats de la mort de Juan Andrés Benítez han sigut condemnats a dos anys per homicidi imprudent. Però no entraran a la presó. ¿Per què? Doncs perquè han arribat a un pacte que ha bescanviat la llibertat i la no expulsió del cos per la culpabilitat, així d’aquesta manera tenen dos anys d’inhabilitació amb suspensió de sou i feina i cinc anys en llibertat vigilada sense poder patrullar, però si treballant pel cos. ¿Es just això? Evidentment no! No es just per cap banda, t’ho miris per on t’ho miris. Perquè ha quedat establert que els condemnats es van posar d’acord per lesionar el detingut, la qual cosa és d’una gravetat que mereix ser remarcada, com així reconeixia  Bassas. Pel mal que van fer. I per la mala imatge que en queda dels Mossos. Un es pot preguntar: Aquesta es la justícia que volem pel nou país que volem ser? Aquesta es la policia que mereix aquest país? I per últim o per lo primordial: Quina confiança tindrem el poble quant tinguem els mossos patrullant a prop nostre? Serà una imatge tranquil·litzadora? No veuen el mal que han fet a la societat? I aquest acord al que s’ha arribat es degut perquè temien, segons han dit, del resultat amb un jurat popular. De què tenen por?

1 comentari:

  1. Vivim en un escàndol permanent que desautoritza qualsevol pla de futur que es vulgui fer per la nostra terra. Ja o va dir l'Espriu amb allò de la aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.

    Escolteu el poema





    aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.

    Escolteu el poema



    Vivim en una incongruència definitiva, sense possibilitat de canvi per la nostra "pobre, bruta, dissortada pàtria", com va dir l'Espriu i a la que també "estimem amb un desesperat dolor".


    ResponElimina