divendres, 6 de maig de 2016

LA TRESCA I LA VERDESCA


Llegeixo un divertit article de la Clara Sanchis Mira. Sempre ho són i parlant de coses normals les esplaia amb clarividència i ironia. Avui va de les persones catastrofistes que en tot veuen perills improbables o almenys hipotètics. En aquests dies en que tots els comentaris públics i malauradament també molts privats, són de color de gos com fuig, la porta a l'especulació està oberta de bat a bat. Sí, sí, ja sé allò de la realitat i la ficció però parlant de l'angoixa que ens espera no caiguem en el viure angoixats des d'ara. Potser aquest comentari és degut a que soc optimista per naturalesa (que voleu què us digui!). Segiré lluitant per no oblidar, per planificar i preparar-me però sense donar-ho tot per perdut per endavant.
I tot això, a banda de l'article de la Clara Sanchís, ha vingut pel problema de les sardines que per moltes i variades causes està en recessió; ja no hi ha sardines grosses i llustroses. Ens haurem d'acontentar amb les de mida mitjana i sobretot, sobretot, res de sardinades.

I com que és divendres (no sé en quin dia visc) un petit enigma :  veig, veig...què veus? una coseta- de quin color? plata no plata, blau però no mar, mira i no ens veu, te cua i no és gos, és en un banc però no per descansar, va i ve sense cames i sense voler-li cap mal la volem morta. Quina cosa és?