dissabte, 1 de juny de 2013

PANEM ET CIRCENSES / cinema

Amb molta humilitat ja que, com tots sabeu, sóc una negada pel cinema, vull deixar el meu petit comentari sobre el tancament del cinema Urgell. Aquest dies se n'està parlant molt. El luxe del local, les més de 1.800 butaques, les pel·lícules que es van estrenar, i d'altres coses que només cal consultar als diaris -avui mateix a El Periódico en parla en Josep María Pou-.
Jo us en vull parlar de quan van estrenar LAWRENCE D'ARABIA que crec sería a finals dels anys 60 ja que llavors aqui encara arribaven amb retard. Per afirmar una cosa semblant, hauré que ho confirmi o esmeni en Rafael.
Lawrence de Arabia,  pel·lícula britànica de 1962, dirigida por David Lean e interpretada por Peter O'Toole, Omar Sharif, Anthony Quinn, Sir Alec Guinness, Jack Hawkins, Sir Anthony Quayle, José Ferrer, Claude Rains, Arthur Kennedy y Fernando Sancho, entre d'altres.

En 1991 va ser inclosa entre els films que preserva el National Film Registry (Registre Nacional de Films) de la Biblioteca del Congres dels  Estados Unidos, por ser considerada «cultural, històrica, o estèticament significativa».
És considerada una de les millors pel·lícules de l'història. Va ser triada en el lloc número 7 de les 100 millors pel·lícules per l'American Film Institute. 

Deixant de banda tot el que gent més qualificada que jo pot dir, recordo que em va agradar força i fa poc la he tornat a veure per televisió estant de turisme rural amb la Malole, en Marçal i en Joan, després de dinar i fent esforços per no fer una becaina. 
El record que tinc dels dies de l'estrena és que vaig anar amb el meu germà Manel, la molta calor que varem passar (la crònica diu que es van esgotar les ampolles d'aigua), que era tan llarga que la passaven en dues parts i que ell duia un jersei de color negre. Al tornar a entrar al cinema, el meu germà duia les mànigues arremangades i un acomodador li va fer baixar. Vés quines coses! es veu que era poc elegant això d'anar arremangat i que no es deia amb l'elegància del local. Més o menys com ara. Llavors no hi havia dispensador de crispetes, je,je.





1 comentari:

Maria Teresa ha dit...

Curiossament hem coincidit amb Lawrence de Arabia, m'ha agratat el teu apunt. Que segueixi la teva participació.