diumenge, 9 de juny de 2013

L'arpa ai les seves vibracions, 277

                                             NERJA

Balcó del mediterrani
Amb aquest apunt, tanco l’estada  a Almeria. Ha sigut un viatge molt agradable si deixem a part el fort vent de quatre dies, però la renuncia al sol i a la platja, es va veure compensada per excursions als pobles del voltant, que ens han satisfet. 
Decidim anar a veure la Cova de Nerja. El recorregut des de Roquetes, el fem seguint la costa, passem per Adra, Motril, Almuñecar i ja en la província de Màlaga arribem a Nerja. Ens trobem  turistes a totes bandes, que com nosaltres van amunt i avall. D’entrada ens expliquen que el 1885, la terra va patir un terratrèmol, que va fer un gran esvoranc a la punta final del poble, just sobre el mar. Al visitar el forat el Rei Alfons XII, va donar-li el non de “Balcó d’Europa” perquè semblava com si Europa s’acabés allí, el davant seria Àfrica. Actualment és un passeig agradable, ple de botigues i bars. Entrem en un i demanem un cafè amb llet,  amablement ens diuen si som catalanes, ja que allí s’ha de demanar  leche con sombra, per cert estava boníssim.  L’església dedicada a Sant Miquel, honora també a Sant Rafel i sant Gabriel (diuen que en cap més es troben tots tres junts) i té com a particularitat que una de les columnes surt del mig de la pica, va de terra al sostre, arquitectura mai vista en cap església.


La Cova em va agradar per rustica i la il·luminació molt acurada, segurament molts ja la coneixeu, jo sols en faré una referència. Ens passem l’estona pujant i baixant escales, que ens porten a diferents nivells de galeries altes i baixes,. Mostren estalactites, estalagmites, columnes i colades. Cada sala té un nom : Belen, Colmillo,Fantasmas, Castillo, Cataclismo, Los Organos i el Puente. Té uns 5 km. de galeries, sols es visiten els habilitats per turistes.
Foren descobertes per cinc xicots de Maro el 12 de gener de 1959, tot jugant. Ràpidament els experts van iniciar la baixada a les diferents galeries.

L’origen de les coves està en l’aigua. Quan plou, l’aigua es filtra pel terra, i pren d’ella una mica de diòxid carbònic, que dissolt les roques. Aixó passa des de 225 milions d’anys.
Aprofitant aquest decorat natural, munten un escenari en un zona més o menys plana, posen cadires, i és el lloc on fan els Festivals Internacionals de Música i Dansa, ens diuen els noms de grans músics i cantants de fama internacional que hi han actuat. Ens quedem amb les ganes de sentir-los. 

   Dinar ben servir en el Restaurant del costat i foto turística de record. Adéu Alméria, tornarem aviat.



1 comentari:

marisa ha dit...

Sembla mentida què diferent que pot resultar un viatge ben explicat! Gràcies.