dimarts, 18 de juny de 2013

L'arpa i les seves vibracions, 278

Santuari d'El Miracle
Una combinació perfecte d’amics, natura, caminades i repòs, m’ha permès pasar tres dies a la Hostatgeria d’El Miracle, en el municipi de Riner, al Solsonès. El camp està viu, rebenta de verds, amb les pluges passades els cereals creixen entre roselles que li donen la nota de color. La hostatgeria és còmode dins d’una senzillesa agradable i el menjar molt casolà. Jo tenia uns arbres plens d’aucells refilaires que casi es ficaven dins l’habitació.

El 1458, Catalunya estava afectada per la pesta bubònica. La llegenda del lloc, és la típica de dos pastorets el Jaume i el Celdoni de la masia la Cirosa, que el 3 d’agost de 1458, veieren l’aparició d’una nena formosa que portava una creu a la mà , els hi parlà de Déu i tot seguit desaparegué darrera un ginebró. Allí és va construir la primera capelleta amb el non de “Nostre  Senyora d’ El Miracle, i fins el dia d’avui que la gent segueix venerant-la. 
Retaula barroc
La història local et parla de la vida monacal dels primers monjos provinents de Montserrat, on encara actualment les dues comunitats benedictines és complementen. Ara mateix hi viuen quatre monjos que cuiden de l’entorn, el culte, la litúrgia, el cant gregorià i demès serveis d’acolliment. Ens parlen de la fugida quan la guerra del francès, altra sortida quan la nostra guerra civil i de l’ anar reconstruint cada vegada que tot s’esfondrava. El monestir rep nombrosos visitants per admirar els dos valuosos retaules que guarda, un gòtic renacentista del 1530, de Pere Nunyes,i l’altre  representant del barroc català, del 1747 de Carlos Morató impressionant per les seves mides: 23 m. d’alçada i 12 d’ampla. A mitja tarda  entre pels finestrals la llum del sol directament sobre el daurat retaule i les immenses figures , tot plegat d’una gran bellesa, és obligat passar-hi una estona . 

Conreus del municipi de Riner
Tornada a Barcelona amb pau i energies renovades.

3 comentaris:

marisa ha dit...

les teves paraules traspuen molta pau.

Marta ha dit...

Si ho haguéssim sabut, t'hauríem donat records pel Pare Jordi Castanyer bon amic nostre, el qual ens va assistir al nostre casament, acompanyant al Pare Abat Cassià. Hi varem estar per la Castanyada!

Maria Dolors Giral ha dit...

Sempre trobes llcs bonics i en pau. No serà que dins teu ja hi és?