dimarts, 18 de juny de 2013

LA TRESCA I LA VERDESCA




Amigues i amics, s'acaba la temporada. Divendres me'n vaig a Saifores on ja sabeu que sereu ben rebuts si em voleu venir a veure. Aquests últims dies tot són comiats, recollida de coses de la casa per si la llogués, i caixes i caixes, bosses d'escombreries  (brossa) i andròmines variades que passaran a d'altres mans. Així com molts animals hivernen, jo estiuejo. Tots els llibres que no he pogut llegir, tots els apunts que vull repassar, tots els escrits que per una raó o un altra no he acabat, són ja dins d'un contenidor traient fum. I jo?...
YO VOY SOÑANDO CAMINOS
Yo voy soñando caminos
de la tarde. ¡Las colinas
doradas, los verdes pinos,
las polvorientas encinas!…
¿Adónde el camino irá?
Yo voy cantando, viajero
a lo largo del sendero…
-la tarde cayendo está-.
“En el corazón tenía
la espina de una pasión;
logré arrancármela un día:
“ya no siento el corazón”.
Y todo el campo un momento
se queda, mudo y sombrío,
meditando. Suena el viento
en los álamos del río.
La tarde más se oscurece;
y el camino que serpea
y débilmente blanquea
se enturbia y desaparece.
Mi cantar vuelve a plañir:
“Aguda espina dorada,
quién te pudiera sentir
en el corazón clavada”.


2 comentaris:

marisa ha dit...

BON ESTIU! Això són vacances! M'agradará venir-te a veure algún dia.
Ja se que el poema no és teu però està força bé, je,je.

Maria Teresa ha dit...

Saifores aimada, mai tan ben dit, espero els comentaris de dins de casa teva i de l'entorn com tan bé saps fer.