diumenge, 2 de juny del 2013

L'arpa i les seves vibracions, 275

                                          Dedicat al Rafel, el nostre mestre en cinema.

Segueixo amb vivències d’Almeria, amb la visita al desert de Tabernas.  Té un interès ecològic, ja que  de fet és  l’únic desert, tècnicament parlant  d’Europa. Situat a l’extrem sud oriental de la península, en el punt més allunyat de les borrasques que procedeixen de l’Atlàntic, rodejat de les serres o muntanyes circumdants, on les precipitacions son escasses, no passa de 155 mm. a l’any quan per sota dels 300mm. ja es considera aridesa extrema. La fauna i la flora són aquí exemples d’adaptació a situacions límits. Abunden els atochales, utilitzats encara per fabricar estris amb espart. Crida l’atenció la sempreviva, que en la primavera es tenyeix de violeta. Entre les aus, l’ alcavaran i el camachuelo trompeter, i entre els animals estranys per aquesta zona senses aigua, el gripau.
En l’encreuament entre  Colativi a 1385 m. d’alçada i sostre de la Serra d’Alhamilia és troben els accessos als poblats del Desert de Tabernas, Mini-hollywood i Texas Hollywood, que recreen pobles de l’antic Oest americà, records de quan aquest paratge era el centre del rodatge de centenars de westerns . Aquesta carrera cinematogràfica es va iniciar el 1954, amb la pel·lícula Sierra Maldita. El 1962 es rodava Laurence d’Aràbia, desprès vindria Patton, finalment els espagetti western italians dels anys 60 o 70, encara que també es rodaren molts westerns d’Estats Units  desprès de l’èxit de les pel·lícules de Sergio Leone amb pelis clàssiques com el Bueno, el feo y el malo o Por un puñado de dólores. Desprès  de la grans produccions, finalment, la decadència. Per aquí passaren protagonistes com Henry Fonda, Charles Bronson, Jason Robards i Claudia Cardinale i molts directors famosos, la llista és molt llarga. El nostre guia no para de parlar-ne. Deixo pel Rafel una finestra oberta, per si vol ampliar les notes.

Actualment la zona es redueix a visites guiades amb música de les pel·lícules que fan les delícies dels nens i joves, i d’algun adult nostàlgic, cavalls, pistoles, cases del rodatge i demès recreacions.
És Almeria terra de contrastos, a les poques hores de sortir amb l’autobús de línia de la Serra d’Alhamilia  i baixar cap el pla, ens podíem banyar en la platja de davant del nostre hotel en el mediterrani.

2 comentaris:

  1. Avui tu parles de Lawrence d'Arabia i ahir en vaig parlar jo. Dues vessants diferents d'un mateix tema: el cinema.

    ResponElimina
  2. M'assabento amb alegria que existeix una peli amb moltes com jo.

    ResponElimina