dimarts, 4 de juny de 2013

L'arpa i les seves vibracions, 276

MACAEL, la ciutat de l'or blanc
Dins aquesta Almeria desconeguda per mi, vaig endinsant-me en els seus pobles i descobrint la seva riquesa.
Del desert de Tabernas, al dia següent anem a la comarca de Baza on es troba el municipi de Macael, situat a 554 m. d’alçada i a 75 km. d’Almeria. És una comarca molt rica degut a la explotació de les muntanyes de marbre, d’aquí li ve el nom de Ciutat de l’or blanc. El marbre és tan pur que l’exporten cap a Itàlia, on  canvien el nom un cop allí ,amb el pedigrí de marbre de Carrara.
Els primers pobles en fer-ne us foren els fenicis, que l’usaren per fer sarcòfags, com s’ha pogut comprovar. De fa uns temps en tots els viatges retrobo  els nostres avantpassats, és la nostra història. L’origen del municipi està documentada des del segle X ,durant l’ocupació dels musulmans, que situaren el nucli original precisament sobre la muntanya. Durant aquesta època les canteres van adquirir gran fanma i es van extreure marbre per grans edificacions, com l’Alcassaba d’Almeria i els jardins de la ciutat, el Pati dels lleons de l’Alhambra i els jardins del Generalife a Granada. La vil·la de Macael es va rendir als Reis Catòlics quan aquests van conquerir Baza el 1489, però els seus habitanans quedaren com a moriscs amb tots els seus privilegis.


Actualment el poble presumeix de marbre per tot arreu, els carrers, les voreres, els monuments,les entrades  i parets de moltes façanes, tot resplendeix d’aquest material,  a més d’exportar-lo  a tot el món. Poble obligat  d’ensenyar als turistes, als qui ofereixen tota classe de suvenirs de marbre de diferents tons. Com a anècdota explicar-vos que el record més preuat són els mortés de marbre, fets amb motllo i tots iguals, polits d’un marbre immaculat. La guía ens explica que el cuiner Carlos Arguiñano els recomana per fer bones picades i que el van guardonar amb la compensació del XXVI Premi Macael. Aixó fa un efecte contagiós i algunes de les dones del grup el compren ràpidament com a record. Pesen moltíssim i hem de tornar a casa amb l’avio, però els hi es igual, el preu per la gent de Mundo Sènior són 10 €, una bona ganga, i tots contents.

Realment és boni
Altra curiositat és que passem pel poble del costat que no té res per veure, hi viuen uns 6.500 habitants que també treballen el marbre,  allí ens expliquem que hi va néixer Carmen Chacón, i que per axó el va triar per començar, fa anys, la campanya del PSOE, és el poble d' Olula del Rio, que igual que Macael està dins de  la serra de Los Filables.

Ja veieu acabo el dia sabent coses noves. Demà seguirem el viatge.

3 comentaris:

marisa ha dit...

I perquè dimonis li han de posar marbre de Carrara, sent d'aqui? Passa el mateix amb l'oli i fa una malicia!

Maria Dolors Giral ha dit...

Pulvis eris et in pulvis reverteris. Efectivament. Potser per això, perquè m'agraden els homes 8i les dones, s'entén) vaic fer de la terra la meva passió.

Maria Dolors Giral ha dit...

Aquest vaic és una errada que em molesta molt. La X és al costat i s'hi ha colat.