Són dos quarts de nou i el sol, encara alt, escalfa suaument i un lleuger ventitjol belluga l'avellaner que em fa reverències. Una oreneta talla el blau i els nens, a la piscina, esquitxen i criden com és habitual.
De cop s'em fa evident la inminència de la fi del dia. Ja sé el que vindrà: el sopar, la tertúlia, pujar les escales i aquella intimitat plena de records. Però una pregunta em trenca el fil: i si demà no tornés a sortir el sol? Malgrat la certitud de l'evidència penso en l'angoixa dels pobles primitius davant la fosca. Potser des de mitja tarda no és aconsellable llegir novel·la negra.
Sento una mica de fresca i vaig a buscar un jersei.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada