diumenge, 23 de juny de 2013

L'arpa i les seves vibracions,279

                                                                 

Amb Lucio Silla, anit tancava el meu abonament d’aquest curs al Liceu. Obra en tres actes que desconeixia, amb música de W.A. Mozart i llibret de Giovanni de Gamerra. No és un drama com la majoria d’òperes, sinó una disjuntiva entre l’amor i el poder, que acaba bé amb dos casaments.
L’acció se situa en l’antiga Roma , en el segle II d. C. la trama és plena d’intrigues amoroses, ja que el dictador Lucio Cornelius Silla, estima a Giunia promesa de Cecilio exiliat, una nit  aquest torna secretament per veure a Giunia, però la tornada amaga una conjura contra Silla, que al ser descoberta li comporta la pena de mort. Giunia vol morir amb ell i li recrimina a Silla el seu mal govern, cosa que fa que aquest canvi la seva ira en compassió i els deixi casar, també casa un altre traïdor Cinna amb la seva germana. Tots feliços mengen anissos.

Musicalment té una poderosa escriptura orquestral i una terrible exigència pels cantants. Obra de joventut que Mozart escriu als 16 anys, demostrant al món la seva genialitat, òpera seria que inclou àries de capo. Tot hi que l’obra en la seva estrena el 1772, no va tenir èxit, ràpidament fou representada moltes vegades. Aquesta precoç maduresa el porta a parlar en la seva música de l’honor, la traïció i el perdo.
Tots els cantants d’ahir sense excepció extraordinaris, amb veus molt treballades i de gran puresa. El paper de Cecilio, el cantà una soprano  Marina Comparato, ja que en el rol de Mozart estava escrit per un castrati , molt freqüent en l`època. Lucio Silla fou Alessandro Liberatore tenor,  Giunia Laura Alkin lluí una veu  amb coloratura de soprano, i Cinna fou cantada per Iano Tamar. Molt sensible Antonio Lozano en el paper del conseller Auficio, en les seves dues àries ens deixà admirats.


Ombres i llums, dansa i dolor
Director d’escena el prestigiós Claus Guth, actualment un dels millors del món  ( cal recordar Les Valquíries, Les bodes de Figaro i El caçador furtiu entre les més celebrades d’ell), que presentà una escenografia intemporal, austera, amb gran imaginació en cada escena, en un escenari giratori entre llums i ombres, segons requeria el text i la música.Guth tasllada l'època romana en època propera,sota el perill d'una guerra nuclear que obliga a refugiar-se sota terra. La producció  en col·laboració amb Theater and er Wien i Wiener Festwochen.


Mozart als 16 anys compon Lucio Silla
A la sortida amb els amics prenem una copa de cava  d’ acomiadament. El brindis , desitjar que es faci realitat que la temporada  vinent, millorin les condicions culturals del país i , puguem tornar a trobar-nos nosaltres i tota la gent que estima l’òpera. Utopia?

Avui nit de revetlla la utopia entrarà en el foc i ens farà per una nit a tots feliços. Us desitjo a tots els lectors del bloc una bona festa de Sant Joan. 






2 comentaris:

Marta ha dit...

Com a lectora del blog, també et desitjo una Bona revetlla, I que la coca no falti!!!!!!!

marisa ha dit...

Més val tard que mai. Desitjo que passessis una bona nit de Sant Joan. Que el foc purificador s'endugui tot el que no necessitis.