dijous, 6 de setembre del 2012

L'arpa i les seves vibracions, 226

Ribes de Freser
RIBES DE FRESER
La gent dels pobles d’aquesta vall de Núria, solen “baixar” a Ribes per a tot, compres, cinema o transaccions. Nosaltres férem la visita típica de turistes,  passejar pel poble, prendre un cafè al bar de la plaça, tafanejar  botigues, comprar coca i veure les dues curiositats que us explico, i que de segur la majoria que em llegiu ja ho coneixeu. Són el granòfir i el baldaquí de l’església parroquial de Santa Maria.
El granòfir s’alça erecte i fort en l’àmbit del poble, és una roca procedent de l’interior d’una xemeneia d’un volcà, és l’únic aflorament de granòfir conegut a Catalunya. Anomenat també com la roca de la Creu, correspon al que en origen era la xemeneia d’un volcà de l’ordovicià superior. Està constituït fonamentalment per quars i feldespat potàssic amb algun cristall de plagiòclasi sòdica i biotita, i té textura microgràfica. En el seu cim hi ha una creu i una senyera.
Granòfir
El baldaquí té tres històries: la de la seva creació, més o menys cap el segon quart del segle XII, és una pintura al tremp sobre fusta de pi roig, que feia de cobricel de la taula de l’altar, és desconeixen les mides en el moment de ser pintat. L’autor era un gran mestre que dominava el tractament de la línia i el color. La segona història es remunta a un temps no datat, sembla que estava més o menys arraconat i un mal dia, el rector necessitava una porta  per la sagristia i desconeixent el seu valor, el va fer serrar per un fuster i així obtenir la porta que li faltava… fins que passats molts anys un entès  va descobrir el fragment que feia de porta i ...la tercera història  és que un cop restaurat  ara està exposat  al Museu de Vic. Nosaltres admirarem una copia molt digna, que  està  exposada  en un altar lateral , té uns colors molt vius i representa la iconografia del Judici Final, el Crist pantocràtor  beneint amb la mà dreta i a l'esquerra porta el llibre dels evangelis amb la inscripció “Pau i Llei”, al voltant àngels portant objectes propis de l’època bizantina. Recorda el de Sant Climent de Taüll.
Església de Santa Maria


Baldaquí de Ribes
Avui va l’últim apunt del que he vist i captat en aquests cinc dies de descans a  Fustanyà.

2 comentaris:

  1. Renoi Mª Teresa quina sortida de 5 dies més ben aprofitada. De les dues coses que ens expliques avui jo no en tenia ni idea.

    ResponElimina
  2. El granòfir, quina imatge tan evocadora: la ximeneia-necessitat i l'enlairament que sembla un símbol.
    El baldaquí sí que el conec molt bé, no en va al Museu de Vic m'hi vaig passar moltes hores fent la catalogaió de les ceràmiques per a la nova i última instal·lació.

    ResponElimina