 |
| Ribes de Freser |
RIBES DE FRESER
La gent dels pobles d’aquesta vall de Núria, solen “baixar” a Ribes per a
tot, compres, cinema o transaccions. Nosaltres férem la visita típica de
turistes, passejar pel poble, prendre un
cafè al bar de la plaça, tafanejar botigues, comprar coca i veure les dues
curiositats que us explico, i que de segur la majoria que em llegiu ja ho
coneixeu. Són el granòfir i el baldaquí de l’església parroquial de Santa
Maria.
El granòfir s’alça erecte i fort en l’àmbit del poble, és una roca procedent
de l’interior d’una xemeneia d’un volcà, és l’únic aflorament de granòfir
conegut a Catalunya. Anomenat també com la roca de la Creu, correspon al que en
origen era la xemeneia d’un volcà de l’ordovicià superior. Està constituït
fonamentalment per quars i feldespat potàssic amb algun cristall de plagiòclasi
sòdica i biotita, i té textura microgràfica. En el seu cim hi ha una creu i una
senyera.
 |
| Granòfir |
El baldaquí té tres històries: la de la seva creació, més o menys cap el
segon quart del segle XII, és una pintura al tremp sobre fusta de pi roig, que
feia de cobricel de la taula de l’altar, és desconeixen les mides en el moment
de ser pintat. L’autor era un gran mestre que dominava el tractament de la
línia i el color. La segona història es remunta a un temps no datat, sembla que
estava més o menys arraconat i un mal dia, el rector necessitava una porta per la sagristia i desconeixent el seu valor,
el va fer serrar per un fuster i així obtenir la porta que li faltava… fins que
passats molts anys un entès va descobrir
el fragment que feia de porta i ...la tercera història és que un cop restaurat ara està exposat al Museu de Vic. Nosaltres admirarem una copia
molt digna, que està exposada en un altar lateral , té uns colors molt vius i
representa la iconografia del Judici Final, el Crist pantocràtor beneint amb la mà dreta i a l'esquerra porta el llibre dels
evangelis amb la inscripció “Pau i Llei”, al voltant àngels portant objectes
propis de l’època bizantina. Recorda el de Sant Climent de Taüll.  |
| Església de Santa Maria |
 |
| Baldaquí de Ribes |
Avui va l’últim apunt del que he vist i captat en aquests cinc dies de
descans a Fustanyà.
Renoi Mª Teresa quina sortida de 5 dies més ben aprofitada. De les dues coses que ens expliques avui jo no en tenia ni idea.
ResponEliminaEl granòfir, quina imatge tan evocadora: la ximeneia-necessitat i l'enlairament que sembla un símbol.
ResponEliminaEl baldaquí sí que el conec molt bé, no en va al Museu de Vic m'hi vaig passar moltes hores fent la catalogaió de les ceràmiques per a la nova i última instal·lació.