divendres, 28 de setembre de 2012

LA TRESCA I LA VERDESCA- Sorrento, Herculà, Nàpols



Quart dia- 11 de setembre– Dia de la llimona i el pebrot

             Una mica tocada pel poc dormir però amb senyeres per tots set acabadetes de fer aprofitant les revistes de propaganda del vaixell, em col·loco la meva i me'n vaig a fer proselitisme. Ja a l'ascensor, un senyor molt amable ens pregunta quin idioma parlem i què són les banderetes. Queda esupefacte amb la nostra contesta. Ni sabia que Barcelona no és (o no la considerem) Espanya, ni que parléssim un idioma propi, ni res de res. Llàstima no haver tingut el reflex de dir-li que podíem explicar-li millor i quedar per un altre moment; un viatge de dos pisos en ascensor bala, dóna per poc. Molta gent, després, ens anirà preguntant per les banderetes.
            Esmorzar ràpid i sortida cap buscar la nostra furgoneta-taxi. El xofer té aspecte de saber que li ha tocat passejar vells i no jovenetes. Què hi farem, és el que hi ha. Sortim cap a Sorrento.
            Sorrento és una llenca estreta entre la muntanya  i el mar. No hi ha platja natural, totes son artificials. Devia ser preciós; ara, geogràficament, segueix sent-ho però completament turístic. Seiem  per a treure'ns el mono del cafè bò i veure passar gent, com si fos la Portaferrissa la vigília de Reis. Ens passegem una bona estona per un carrer comercial (tots ho son) i inclús ens firem unes llimonetes de sabó per a fer regalets a la família i també rams de bitxos picants. Ja tenim el groc i el roig de la senyera i una bona metàfora per anar fent boca.
             D'allí anem a Herculà. El xofer ens hi ha deixat i tornarà a buscar-nos però allí han quedat les bosses amb els passaports i no ens volen donar la tarja d'entrada (gratuïta) de gent gran. Finalment han convençut a la noia i els deixa a passar. A mi, que era al lavabo em fa un test per saber si dic la veritat i a boca de canó em fa dir-li en quin any vaig néixer. La cara d'estupefacció que va fer era per veure-la. No sé si per ser tan llunyana, per dir-la tan segura o (versió afalagadora) per trobar que estic prou bé per ser la dona de Matussalén. Per treballar en un lloc arqueològic hauria d'estar-hi acostumada . Potser era perquè no vaig especificar si era A. de JC o D de JC.
            Fa un sol de justícia i molta calor. I fent humor negrer podria dir que més en devia fer el dia de autos en que tots es van incinerar. És interessant perquè les cases estan en força bon estat i pots fer-te el càrrec de com eren. Vaig trobar a faltar una explicació més acurada o, de fet, una visita més llarga i pausada. Però està clar que amb tan poc temps només tindrem aproximacions.
             La tarda la dediquem a una ullada a Nàpols. Desestimant el dinar del vaixell anem a provar la “vera pizza napoletana” i rúcola i olives, gelattis i cafès. Després caminem una mica entre la ronya i la decadència però constatem que la gent és vital i la ciutat mostra glòries passades que no se sap si mai ressorgiran. Caiem en una botiga encantadora, a prop de Sant Genaro (que també visitem ja que hi som). És un taller de restauració de figures de pessebre, ex-vots, etc antics. Hi ja quatre pessebres d'allò més treballat que constitueixen també una mostra de la vida passada.
            Itàlia és Itàlia, vital, desordenada, gloriosa i caòtica. Estupenda.     Vaixell, sopar i celebració privada de la diada amb un horrible Chardonay (no hi ha cava). Tertúlia i després passejada per controlar si es veu o no es veu l'Estrómbolii que hem de passar a tocar. Els estels ens cobreixen d'una capa meravellosa, però ni rastre del volcà. 

1 comentari:

Maria Teresa ha dit...

També nosaltres varem trobar Sorrento molt turístic. Tant a Herculà com a Pompeia tinguerem molta estona per veureu en calma. En tinc bon record.