L'arpa i les seves vibracions, 227

          EL PONT DE SANT PETERSBURG

De bell antuvi, una salutació a tots els companys del recent viatge a Rússia. Sé que alguns encara llegiu el meu bloc tot i que ja no parlo de les vivències del viatge, gràcies. Avui va una petita crònica d’un llibret que m’ha regalat la Glòria, una bona amiga.

La Glòria és germana de la Montserrat Cornet Planells, autora d’aquest llibret de 90 planes, escrit en forma d’epistolari, entre ella i el seu avi ,Magí Cornet i Masriera (1866 – 1906). La Montse en la dedicatòria escriu: A l’avi que mai vaig tenir. A la primera plana una cita del recent traspassat i molt estimat Josep M. Ainaud i de Lasarte: Quan d’una persona se’n parla, no ha mort del tot. La Montserrat diu que mai va arribar a conèixer l’avi, perquè la vida li va jugar una mala passada: se’l va endur prematurament als 39 anys.

L’he llegit de tirada, la recent tornada de Sant Petersburg m’empenyia a llegir-lo ràpid. D’escriptura planera i biogràfica és fa molt amè.

En Magí Cornet i Masriera pertanyia a una família d’enginyers. Diplomat de l’Escola de Barcelona, va entrar com a Enginyer a la Maquinista Terrestre i Marítima i per la seva intel·ligència , va ser aviat nomenat Cap de la Secció de Ponts. La seva direcció no es concretava en el càlcul teòric de les construccions, sinó que es dedicava també als detalls i  sobretot al muntatge i execució de les obres.

A principis de 1904, l’Ajuntament de Sant Petersburg li concedeixen el premi pel seu projecte d’executar un pont sobre el riu Neva, pont que es dirà de Palau perquè està davant mateix del  Palau d’Hivern, situat just davant de l’Ermitatge.

 Va treballar nits i més nits, quasi d’amagat, sense parar, des de maig a setembre de 1902, per dissenyar aquesta obra, ja que de dia treballava a la Maquinista, i Rússia el va premiar al cap d’un any i mig, a primers de 1904. Va morir poc desprès de rebre el premi, això i els esdeveniments  polítics posteriors de Rússia van retardar la  construcció del pont, el més emblemàtic i estimat per la gent de Sant Petersburg. Sembla que als polítics de l’època no en van fer massa menció del premi del seu compatriota català i  sols queda una fotogràfia del rei Alfons XIII, en la seva primera visita a Barcelona, que el saluda com a convidat. Jo diria que és una vergonya col·lectiva i que se li deu un homenatge.

Actualment a  banda i banda del pont hi ha un rètol que, en ciríl·lic, anuncia l’hora d’obertura  perquè passin els vaixell. L’horari és de 1,55 a 2,55 de la matinada. Nosaltres acompanyats de la Maria, la nostra guia  anàrem a veure l’espectacle nocturn de  l’obertura del pont. El pont ja el coneixíem per haver-hi passat diverses vegades de dia, té un transit de cotxes i de gent important. Actualment han avançat  una hora l’horari d’obertura ,degut a la gran quantitat de turistes que si apropen cada nit. és tot un espectacle, precedit de música, bengales al cel i un gran silenci, de sobte el pont s’aixeca com dos braços cap el cel durant una hora, mentre les barquetes plenes de curiosos, les barques  grans i els vaixells, lentament, passen per dessota amb gran majestuositat. La nit és clara  encara a finals de juliol, l’agulla daurada de l’Almirallat trenca el cel  i, sols cal mirar, badar, que és el que fem tots a més de fer mils de fotografies. Passada una mitja hora de contemplació,  la gent desfilem ,cansats,  lentament cap els hotels, nosaltres demà al mati tornem cap a Barcelona.

El llibret depara moltes més sorpreses, si el llegiu les  hi trobareu.

La Montserrat Cornet a més de llibres, té escrites obres de teatre, la més coneguda és. “Revisió anual” que al teatre Goya va arribar a les 200 representacions, segur que la veiéreu ?, actualment encara es segueix representant a petites ciutats. Avui he parlat amb ella per telefono, no la conec personalment, per demanar-li permís per fer aquesta aportació al blog amb les fotografies del llibre, i no sols m’ha donat contenta la autorització, sinó que m’ha convidat a casa seva per regalar-me l’edició en castellà que va fer desprès d’ un tercer viatge a Rússia, i que aporta molt més material i  algunes correccions, com que el premi que li donaren a nivell personal, fou compartit ex-aequo amb una empresa suïssa i una altre de ?, això no li treu cap mèrit ja que va treballar en solitari i d’amagat, per no perjudicar la seva feina de dia a la Maquinista.