La Montserrat Cornet em rep en el seu pis del barri de Sant Gervasi, al
moment congeniem. Tenim exactament la
mateixa edat i això ens dona tema de moltes coses viscudes. És una dona
encantadora, vital, de parla ràpida i entusiasta. M’ensenya els seus
llibres de novel·les i de teatre que té exposades i amb possibilitat de compra
en el rebedor de casa seva. Tal com m’havia promès em regala el llibre en text
castellà de “Carta a mi abuelo” que és la revisió actualitzada i amb moltes més
referències que l’escrit en català fa
anys, “Carta a l’avi”
 |
| Oliva i Magí |
En el treball que us envio puc afegir més dades a l’anterior meu, número 227, com el plànol del pont, magnífic, majestuós. No hi entenc amb la estructura
emprada, però si va guanyar el primer premi seria el millor, en ell puc admirar
els guarniments: els fanals de ferro molt detallistes i les baranes decoratives
per fer la baixada més còmode. Malauradament
amb els posteriors canvis polítics i la manca de rubles del govern
socialista de l’època, que finalment el va fer construir, el deixaren orfe dels
magnífics guarniments. El nostre grup
que fa menys de dos mesos tinguérem el goig de passar-lo diverses vegades de
dia i veure el seu aixecament de nit, el veiérem nu de tota ornamentació , però com que no ho sabíem
ens semblà esplèndid. En el gravat que us poso, la foto de dalt és l’actual, la
de sota , es una secció transversal per la part d’estribord. Si a algun entès
se li desperta el cuquet de saber més, el llibre porta més planells del projecte
i dades financeres per portar-lo a
terme.
Desprès de la Montserrat la seva filla, i de tota la família Cornet, jo amb
aquests dos reculls literaris al blog, vull retre homenatge a aquest català que en solitari va crear aquest projecte del pont de Palau
sobre el Neva a Rússia. Afegeixo la foto
de la seva dona Oliva Jaumandreu, que sempre en silenci va estar al seu costat
les nits, que des del maig a setembre de 1902, treballava d’amagat,
ja que a la Maquinista no volien que s’hi
presentes, ja estaven en actiu altres ponts a Espanya dels quals en tenia la total
responsabilitat i el titllaven de quixotada. El cansament arrossegat
i una posterior caiguda des del pont de Esponellà, a 20 metres, de la que no es
va refer mai, li va costar la vida. Va morir al 39 anys i Oliva als 33 quedà sola amb tres fills petits. El seu saber estar,
acompanyant sempre, confirma la dita que “
darrera un gran home, sempre hi ha una gran dona”.
 |
| Montserrat Cornet |
Ofereixo aquest recull a la Montserrat que tan bé m’ha acollit i al grup
del recent viatge a Rússia, entre ells a la Marta que tant s’ha interessat per
la vida del català Magí Corner i Masriera, mort el 1 de maig de 1906.
(preu únic dels llibres i obres de teatre, 10 €, us atendrà personalment la Montse al tef. 932.001.551 )
(preu únic dels llibres i obres de teatre, 10 €, us atendrà personalment la Montse al tef. 932.001.551 )
Va bé als autors que algú es faci eco de les seves obres. Resulta confortant i, amb aquest aparador de la Montserrat que ens presentes, segur que ella n'ha d'estar molt contenta.
ResponEliminaAquest és un petit país on se celebra un sol escriptor, un sol pintor, un sol poeta... i els altres que els bombin. Després, els seguidors, mestres i comentaristes sempre van posant les mateixes cites per mandra d'aprendren de noves, i aquest és el camí de la immortalitat per ignorància. És dur, però és així.
Salut a tu i a la Montserrat, que ja et vaig dir que coneixia d'anys.
Vaig veure la seva obra al teatre i era boníssima. Després li van fer un homenatge a l'Ajuntament de Sarrià al qual també vaig assistir,constatant la seva senzillesa i simpatia.
ResponEliminaPerò, ja ets aqui? Esperem les teves cròniques.
ResponElimina