dimarts, 4 de setembre del 2012

L'arpa i les seves vibracions, 225

Cova de les bruixes
FUSTANYÀ, llegendes locals


Ahir us parlava de les bruixes de Fustanyà, les que tota cridòria, escabellades i esparracades, sortien a les nits a rentar llençols. Des de Fustanyà anar a la Cova de les Bruixes,és una passejada molt planera i agradable. La foto no és la real, però casi...



                       Mas La Casanova
                         

Tant el Mas Fustanyà, el que estàvem nosaltres  com el Mas la Casanova, el del costat, ambdós de la mateixa família, s’atribueixen ésser el lloc real on va passar el drama d’uns amors, que Àngel Guimerà va plasmar en l’obra Terra Baixa el 1897.
Mas Fustanyà guarda en les seves golfes, documents molt valuosos de segles anteriors de la vida i historia de la contrada, que tard o d’hora formaran un museu;  per la seva part a la Casanova, Rosa, la mestressa ha decorat les parets amb fotografies del drama rural, que segons la tradició ocorregué dins d’aquelles parets fa uns segles. Ha procurat que tot  ho recordi, ja que ha reunit i penjat per les parets de l’entrada, d'el menjador i de la llar de foc, dibuixos , programes i cartells de l’obra l’escrita per Guimerà, a més de fotografies de tota mena que en fant referència. És una sorpresa trobar-se-les al davant. Unes de les últimes la de l’estimada actriu  Emma Vilarasau amb els cabells despentinats que li  tapen part de la cara, en el paper de Marta i  Lluís Homar amb expressió duríssima al rostre. Diu que hi van fer una estada.
La Rosa tota cofoia ens ho mostra mentre ens  explica que altres actors i actrius han anat a la casa  per situar-se en l’entorn; realment no esperes trobar-t’ho dins una casa de pagès, que a més ara té totes les comoditats d’una casa rural.  Sorpreses que depara  el viatjar, en aquests cas ben a prop de Barcelona.
Pels lletraferits recordar que Ángel Guimerà (1825 – 1924), uneix en les seves obres romanticisme i realisme, el màxim exponent de la Renaixença, amb un fort plantejament social, amb intrigues i passions amoroses, en el cas  de Terra Baixa “en una terra plena de boira i falsedat” com li fa dir al Manalic.  Terra Baixa ràpidament va ésser traduïda a 13 llengües i el 1903 s’estrena a Praga amb versió d’òpera i amb llibret de Lothar amb el nom de Tiefland. Segueixen pel·lícules i representacions fins el dia d’avui.  



4 comentaris:

  1. Molt interessant reflexió. Acabo de llegir "Laura a la ciutat dels sants" de Miquel Llor i m'ha fet pensar en "Terra baixa", tot i que està situada a una epoca posterior. Les personalitats de cadascú dels personatges estan molt bé definides i les intrigues, misèries, els amors que es descriuen a l'obra son actituds i passions intemporals. És també un drama no tan rural perquè passa a una ciutat (Vic) però amb similituts (o jo les he trobat)

    ResponElimina
  2. A mi també m'ha agradat moltíssim tot el que expliques. TERRA BAIXA em va agradar més l'obra de teatre que la novel·la. També he llegit fa temps LAURA A LA CIUTAT DEL SANTS i dues que s'acosten més al Modernisme però que si no les he llegides us les recomano: LA VIDA I LA MOROT D'EN JORDI FRAGINALS de Josep Pous i Pagès i LA PUNYALADA de Marià Vayreda.

    ResponElimina
  3. Ja et vaig dir que havies trobat un raconet interessant! I tant que ho és! Aquestes obres de la Renaixença són part de la nostra cultura!
    Molt bones les teves explicacions i troballes! Això és anar a descansar i aprendre al mateix temps i a més fer-ho extensiu!!!! Gràcies!!!!

    ResponElimina
  4. Aquesta sí que és bona, l'argument de Terra Baixa sempre me l'han explicat, sobretot la Marta Mata, situant-lo en un petit mas de Saifores que encara en diem La caseta del crim i que està en el camí que passa al costat de casa, una mica més avall. Recordeu que Àngel Guimerà era del Vemdrell o sigui que... ves a saber quina és la veritat. Que el cas va passar allí és segur perquè fins no fa gaire encara vivien contemporanis dels fets. I potser és un argument etern.

    ResponElimina