EL PASTORET
Donat que el bloc és gairebé bicolor, tret d’alguna participació política i/o cineasta, dedico l’escrit d’avui a la Mª Dolors, recreant-me en una fotografia antiga, la del pastoret que ella em recordava en el comentari d’ahir. Guardo el negatiu fet amb una màquina molt senzilla, i avui gracies a l’escàner la puc passar al bloc. Me’l vaig trobar de cara sense saber d’on havia sortit, a la tornada de la incursió pel desert de Síria. Era un adolescent d’ulls nets i rialla fàcil, que portava una cabreta recent nascuda al braç esquerra com abraçant-la, i a l’altra mà un bastó que segurament li servia per guiar algun petit ramat. Duia roba baldera i esparracada. Fou una visió colpidora, com un diorama de pessebre, no vaig dubtar ni un moment que em serviria per la portada de la felicitació de Nadal, fet que la Mª Dolors em recordava. Els amics la vareu rebre i fou molt celebrada. Donat que ara molts amics nous ens llegiu i no la coneixeu, la baixo novament pel bloc.
Avui segurament se sabran els resultats de les votacions que Bashar El Asad va decretar sobre el que en diu la Carta Magna, una estratègia per perdurar-se en el poder. El nostre pastoret ja deu ser un xicot gran, han passat dotze anys de la fotografia; he pensat sovint en ell, serà viu o haurà sucumbit a les bombes i a la violència del regim? Mai en tindré resposta.
Realment el bolc és gairebé bicolor però per una vegada que hi participo va i em confons amb la M. Dolors, buaaa, buaaa.
ResponEliminaUna fotografia per recordar. Gràcies pels que no la coneixiem.
ResponEliminaAl César el que és del César, Marisa. Jo no he pogut entrar al bloc fins avui dimarts. Inclús l'entrada d'ahir la vaig deixar programada. Per cert ningú no m'ha preguntat com es fa això de deixar un escrit perquè surti el dia i l'hora que vulguis.
ResponEliminaSorry Marisa, vaig llegir massa ràpid, anima't a escriure i així podrem canviar opinions.
ResponElimina