LA TRESCA I LA VERDESCA

2012-02-12S. Eulàlia

Eulàlia, Eulària, Laia, Lali... per molts anys! És diumenge, fa bon dia i un fred que pela, però la promesa de moviment ciutadà m’empeny a sortir a trescar. La Catedral i els carres adjacents (fins la plaça Catalunya) estan a vessar. Pares i nens passegen. El màximum a la Plaça de S. Jaume on hi ha exhibició castellera. També s’inaugura l’escultura de Jaume Llenas als castellers, que, malgrat les crítiques, com no, té força coses a favor: és neta, molt simbòlica, ocupa poc espai visual (no fa nosa)... Després ve allò del gust personal que és ben lliure. Com que de gegants i nans al carrer res de res i a l’Ajuntament no s’hi pot entrar per la gentada, me’n vaig cap a la Virreina. Allí m’hi esperen les bèsties mitològiques que han vingut a explicar les seves llegendes a la pobre Laia, gegantona innocent que deu passar les nits morta de por. S’acosta l’hora de dinar i la gent va desapareixent. Compro un braç de gitano i me’n vaig, jo també a dinar (a Gràcia). A la tarda, a les sis tenim una cita al Palau Moxó: visita de nou i concert. El concert el fan un parell de músics; la noia que toca un clavecí i un que toca la guitarra, acompanyats, o més ben dit, puntuats, per una que toca les castanyoles. Toquen dues peces de música espanyola (Albeniz... ) una de Beethoven, curiosa i poc coneguda, composta per a una amiga de B que tocava , la viola (i alguna cosa més) , una peça d’un rus, una d’Scott Jopling i acaben amb el fandango de Bocherini. un petit concert, sense pretensions però ben executat. La Maria Teresa, que també hi era, hauria de fer-ne la crítica. Jo, en pla de crítica vaig trobar (i els ho vaig dir ) que em va faltar un paper amb la llista de les peces i els noms dels executants; o almenys una pissarreta. La festa va acabar amb una copa de cava amb que ens va obsequiar el músic perquè era el seu aniversari. Jo, juntament amb els de la meva colla declinem seguir les projeccions que es fan sobre la façana de l'Ajuntament i ens dirigim cap el carrer de Petritxol per prendre xocolata desfeta per fer-nos passar la gelor que ens puja cames amunt. Sortim molt refets