 |
| 2012-02-18 |
En aquest grup d'imatges els he anomenat MINIMS. Son detalls, aspectes insospitats d'allò que m'envolta. Aquest món és tan i tan ric que, si no pogués fer les meves acostumades trescades potser ja em valdria.És tan especial i màgic que és com fer poesia, agafant l'essència de les coses, el petit esclat que les fa viure i que les singularitza. Una mirada dins d'una mirada, dins d'una mirada, dins d'una mirada. Fins on arriba?
Mª Dolors, penso que tenir aquesta sensibilitat per dins i també a flor de pell és una riquesa personal que no debem perdre mai.En aquest món de mones que estem vivint, sense eludir la responsabilitat, és un tresor gaudir de la vida. Un 10 per les teves fotografies d'aspectes insospitats.
ResponEliminaArriba a l'infinit, la part més mínima de cada cosa és un univers, que dins en té un altre, aquest un altre... només ens cal voler-los veure i viure.
ResponElimina