L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 171

GUERRA DE SÍRIA

Tristesa, molta tristesa , ràbia, molta ràbia i vergonya és el que sento des del començament de la guerra civil a Síria. Cada dia va de mal en pitjor i, quan hi vulguin posar remei ,els que ho poden fer-ho ja serà tard pels centenars de morts que s’han quedat pel camí. Avui mateix la fotografia de la Vanguardia, ens mostra un bombardeig al barri de Baba Amro a la ciutat de Homs, mostra un gran foc post un bombardeig, mestre intentaven evacuar gent civil. Maleïda guerra penso cada dia, tot recordant els meus dos viatges per aquelles terres. Com que les imatges esgarrifoses ja les veiem cada dia, vull intentar mostrar-vos com era de bonica i interessant Síria, i tot el que no serà mai més, ja que la llavor de l’odi perdurarà molt de temps.

Hama, sinia romana

Fotos: Damasc, mesquita xiïta de Rokaia, besnéta de Mahoma, (em sabeu identificar?) Dalt Mesquita dels Omeies, sala de 130 m de llarg, doble filera d’arcades sobre columnes corínties.

Nadal de 1998. Era la primera vegada que volava un 25 de desembre, el dinar que ens oferí Air Frace, fou de festa i a baix veiem el paisatge d’Europa amb tots ela pics nevats. Damasc és la capital. Terra de 19 milions d’habitants, que parlen l’àrab i la majoria professa l’ islam. Ciutats ancestrals com Àlep, Hama, Palmira, El Crac dels Cavallers, Apamea, Lataquia , sens oblidar Ugarit, bressol del primer alfabet (un tros de fang del gruix d’un dit, gabat amb signes cuneïformes, on els signes són lletres i la seva juxtaposició forma l’alfabet), vaig comprar-me una rèplica com a record. A Hama les sinies de casi 20 metres d’alçada, tenen més de 600 anys i, ens recorden la herència de l’enginyeria romana. Hi així us podria explicar coses d’altres ciutats com Tortosa, Bosra i de Maalula on encara es parla l’arameu.

En el segon viatge el Juliol del 2003, tot seguia casi igual, religió, comerç, turisme (la Mª Dolors també deu tenir coses per explicar), a Damasc novament visites del barri jueu i sinagoga, del barri cristià amb record de Sant Pau escapant-se per una finestra, i de les mesquites més importants.

Desitjo que el Déu únic: Jesús del cristianisme, Alláh de l’islam i el de les creences de la Toráh del judaisme, ajudi a Síria a trobar la pau. Jo vaig viure durant una caminada pel desert de Síria, la sensació de silenci total, no es pot explicar amb paraules.

Desert de Síria, és de roca i pla, a diferència de del Sàhara que és sorra fina i dunes.