L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 169

Tugan Sokhiev

XOSTAKÓVITX

Encara amb la memòria visual de l’exposició d’EL HERMITAGE” a Madrid, just al arribar a Barcelona, concert a l’Auditori amb l’audició de música russa, moltes vegades les seqüències es succeeixen a la vida sense buscar-les. Escoltem la Simfonia núm. 12, coneguda com “L’any 1917”, de Dmitri Xostakóvitx. Consta de 4 parts: Petrograd revolucionari/ Razliv/Aurora i L’albada de la humanitat.

Un jove director rus, Tuga Sokhiev, dirigeix l’Orchestre Nacional du Capitole de Toulouse. Cal dir que tant el director com l’orquestra , precedits per fama internacional, van agradar a tothom i els oients van recompensar-ho demanant un bis que ens van concedir i, que jo no recordava de cap altre orquestra. Aplaudiments i tothom comentant que una ciutat com Toulouse tingui un grau tan alt de professionals .

Xostakóvitx en aquesta obra que titula “L’any 1917” ens explica un desencís davant allò en què s’han convertit els somnis de joventut: la idea d’una societat millor que es va acabar convertint en una presó fins i tot per a les persones que, com ell mateix, hi havien cregut. En un principi havia de ser una mena de retrat musical de Lenin i va acabar sent l’expressió d’un record personal del compositor, una crònica dolorosa dels fets que van precedir la Revolució d’Octubre.

La música ens va portar del Petrograg revolucionari, a paisatges típicament nòrdics, amb la claror que precedeix la sortida del sol, per acabar amb l’albada de la humanitat, moviment triomfant i joiós alhora, expressió de felicitat.

Per arrodonir el matí del diumenge, un altre personatge rus, en aquest cas pianista , diuen que de les més lloades de la nostra època i, gran intrepetre de la tradició pura dels soviètics, Elisabeth Leonskaja , nascuda a Tbilisi, Geòrgia, va interpretar amb gran sensibilitat el concert per a piano i orquestra de Schumann.

Immersió russa de pintura, orfebreria, teixits, arqueologia i música en menys de tres dies, Qui en dóna més?

Elisabeth Leonskaja